Sempre sobreviure, de tot em refere, perque sempre m'enganxare els dits, que tot em fara mal.
D'entre totes, cap i d'entre cap, una. El fracasat sempre busca la puresa.

Roger Mas

dimecres, 30 d’abril del 2008

Nikon 5600


La vella camera Nikon 5600 va ser victima d'un aplastament entre una roca relliscosa i humida i la meva cuixa. Després d'haver-me acompanyat en tantes i tantes ocasions des del 2005, i haver-me deixat un morat a la cuixa, la petita ha deixat de funcionar.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

I la foto recordarà la càmera de fer fotos... (creus que li faria gràcia a la càmera si des del cel ens veiés?)

(la càmera....com una personeta, que diria algú de per aquí)

ptonets

Ramon

Anònim ha dit...

hola valent !!!!! tres coses
-felicitats per l'aventura
-un fort saludo
-i el meu sentiment per la pobreta Nikon

ens hem pres la llibertat de fer una ullada de NZ, del teu cami transcorregut imaginant i desitjant que el que vingui sigui tant o millor, tambe dels "tecs" que et montes, i la JANA, força pedals i salutacions per a ella també.
Una abrçada desde molt lluny i aprop.
PEP i NURI
Centelles.

Anònim ha dit...

no crec que aquestes càmeres tan modernes tinguin sentiments oi, però mira que n'es de curios el cas, tenim la mateixa càmera de fotos des del 2005, elles vàren néixer i creixer juntes, al nostre costat, de vegades retratant les mateixes coses, o sigui una vida juntes... i ara que la teva ha deixat d'existir la meva s'ha posat de dol... durant dos dies no se li va obrir l'objectiu, ara torna a anar bé...
Penseu el què vulgueu però hi ha quelcom dintre de les màquines sino veieu Robokob...

Cesc