Sempre sobreviure, de tot em refere, perque sempre m'enganxare els dits, que tot em fara mal.
D'entre totes, cap i d'entre cap, una. El fracasat sempre busca la puresa.

Roger Mas

dimarts, 18 de desembre de 2012

Japó pas a pas...

25/09/2012

Avui i com es habitual tinc jet-lag, els llargs trajectes amb avió sempre em deixen una mica trastocat. No puc dormir més hi ha les 7 del matí surto de l'hotel direcció el carrer tot buscant un lloc on veure despertar la ciutat i que millor que un parc que tenim al costat d'aquest. Avui es un començar a impregnar-se de la vida per aquest racó de mon. De moment tot desprèn una tranquil·litat i una pau aclaparadora. Ciutat silenciosa on la gent trepitja l'asfalt amb suavitat per no fer més soroll del compte, entre ells parlen fluixet, com un xiuxiueig dissimulat i es mouen amb cura pertinent per no tallar l'aire del seu voltant massa ràpid. Tot es agafar aire i deixar-lo anar amb la força del cotó fluix.

dissabte, 26 de febrer de 2011

el petit de Cal Eril




Ploren els arbres
Callen les plantes
Callen les plantes
Ploren els arbres
Ja no plou mai
Ploren les filles
Ballen les àvies
Boges s'adonen
Que es moren els arbres
Callen els pares
Ploren les mares
Moren les filles
I riuen les àvies
Ja no plou mai
Ja no plou mai

dijous, 24 de febrer de 2011

Tremolor

I pensar que fa uns pocs anys estava instal·lat just davant d'aquest edifici, l'antiga universitat de Chrischurch just al costat del jardí botànic del qual ara només en queden ruïnes. I ara em pregunto que deu haver passat amb el museu d'art modern que estava a 4 passes i amb aquella botiga de bicis, (la cycle trade Nz) que tant bé em van tractar i arreglar la bici i aquell xinés on vaig anar a sopar més d'una i de dues vegades i aquell petit cafè on anava a esmorzar.

Nova Zelanda es veu sotmès per el pitjor terratrèmol dels últims 80 anys, que de moment s'ha cobrat 75 morts i 300 desapareguts.
Chrischurch una ciutat on hi vaig passar una temporada més o menys llarga ha quedat irreconeixible i el primer ministre John Key ha hagut de declarar l'estat d'emergència a tot el país per poder donar així una bona assistència a tots els afectats. També la gelera més gran del país el Fox Glacier ha quedat partida després d'aquesta sacsejada.
Ara mateix estic tremolant de veure les imatges que vaig trobant per Internet, la informació en diaris espanyols es escassa i de baixa qualitat, amb el que he de llegir els diaris locals del país per saber el que està passant realment. Em costa de creure i només espero que els amics que vaig fer per allà estiguin bé i els els danys siguin mínims per la societat d'aquelles terres tant hospitalàries i entranyables.
Ànims a tots els kiwis! i a tirar endavant aquest país tant meravellós que teniu!!