Sempre sobreviure, de tot em refere, perque sempre m'enganxare els dits, que tot em fara mal.
D'entre totes, cap i d'entre cap, una. El fracasat sempre busca la puresa.

Roger Mas

dimecres, 9 d’abril del 2008

Steward Island, into the wild


Abans de possar-hi els peus ja prometia, per el que la gent parlava, pintava molt bé. Al agafar el ferry desde Bluff fins a Oban cada cop anava veient més clar que la cosa m'agradaria. Seguin l'estela del vaixell un grup de 6 o 7 Albatros buscaven en l'estela del ferry quelcom per menjar, tot un espectacle veure aquests ocells marins tant grans volar, tenen un planejar majestuós i quant pleguen les ales baixen en picat fins a fragar l'aigua amb el bec, increible.
A Steward island només hi ha un poblet d'encara no 200 ha Oban, poblet preciós a fons de la badia de Halfmoon, en tota l'illa hi han uns 21km de carreteres, numero que contrasta amb els més de 300km que hi ha de rutes per fer-hi apeu. Aquí vaig ser molt ambícios, vaig apostar per la ruta més llarga de 125km que rodeja tota l'illa per la part nord. Han sigut 7 dies de caminar per corriols en un estat l'amentable, fang, arrels, rius, pujades i baixades amb cordes, sorra i moltes platjes. Ha sigut dur, molt dur i més tenint en compte que t'has de portar tot el menjà a sobre, en mig del camí no hi ha cap lloc per comprar res de res, de fet no hi ha res fins la tornada al poble. El recorregut però ha valgut molt la pena, per el que fa al tema esport ha sigut un 10, m'ha trinxat, em sento cansat i fatigat, m'ha acabat la pila, de fet caminar i anar amb bici són dos esports molt diferents. Per el que fa al tema natura ha sigut un 12 si és que es pot passar de 10, he vist pinguïns, dues epècies difernts de lloros endemics de Nz, cervols de cua blanca "bambis", moltitud d'ocells que no he pogut identificar, amb uns cants molt i molt peculiars i per possar la cirera al cap demunt del pastís he pogut veure a un Kiwi durant més de 2 minuts, allà just al meu costat, és un animal molt peculiar i curiós, una mica sec i una barreja entre una gallina i un abestrús, amb un bec llarguissim.
Per el que fa relacions humanes ha sigut una experiencia nova, per una part compartir refugui amb caçadors sempre és una experiencia peculiar, per l'altre part he passat dos dies i mig sense veure cap forma humana, ni de lluny, ha sigut molt extrany peró també agradable. I per última part compartir moments amb altres persones que feien el recorregut, que han sigut ben pocs, no tothom dispossa de temps ni ganes per fer un recorregut d'aquestes característiques.
Steward island és com fer una mirada al passat, tal i com és ara aquesta illa és com era tot Nova Zelanda fa ménys de 200 anys, just abans que arribessin els europeus, gent extranya aquests. Steward és pura selva molt i molt densa.
I per últim dir que aquests 7 dies de ruta m'he sentit moll com un ànec, moll fins al moll de l'os. Poder massa aigua no? per ser de país de secar.