Sempre sobreviure, de tot em refere, perque sempre m'enganxare els dits, que tot em fara mal.
D'entre totes, cap i d'entre cap, una. El fracasat sempre busca la puresa.

Roger Mas

dijous, 18 de març del 2010

Va de lletres Vol. primer


Fins ara era més o menys normal de veure al blog de tant en tant els Va de musica, vol... però avui afegiré una nova temàtica.

Avui comencen els Va de lletres, crec que en només una ocasió vaig parlar de Josep Pla i el Quadern Gris, fent referència a totes les imatges visuals que aquest llibre em va portar quant estava perdut per l'illa sud de Nova Zelanda.

Avui he de fer referència a un llibre que he retrobat fa un parell de dies, El viure Mata, d'Abel Cutillas.
L'Abel Cutillas pot ser mentider, cínic, realista, imprudent, desvergonyit, agosarat i fins i tot romàntic. Però el que fa millor es no deixar indiferent.
Viure Mata es un llibre d'aforismes que ell els comença definint al pròleg així:

Imaginem-nos una sorpresa que fa tard a ella mateixa, una sorpresa lenta. Imaginem-nos una sorpresa, una il·luminació en el pensar, un flaix en el veure, una commoció en el sentit, ja donada, ja apareguda, però encara no rebuda. Imaginem-nos una sorpresa que, com a sorpresa que ha de ser, només sap aparèixer de cop, donar-se plena, però que ens arriba a pinzellades, sotto voce, com una brisa....

Aquí en van uns petits exemples a l'atzar:

Lluitava per l'alliberament de l'escriptura, va morir mossegat per una lletra.

La solitud és perillosa: provoca enveja.

T'envegen la solitud, però no ho solucionen anant-se'n al desert, sinó fent-te companyia.

Llegir mentre viatges és una descortesia envers el paisatge.

Els humans paguem cars els nostres errors. Per exemple, heus aquí una de les confusions que més dolor ha causat a l'espècie: identificar amor amb convivència.

I així fins una infinitat, que fan de les tardes de final d'hivern uns dels millors moments dels dia, tot reposant l'esquena al sol.

Referències:
Llibre: Viure Mata
Autor: Abel Cutilles
Editorial: Fonoll, col·lecció Biblioteca Global
Editat: 2006
Web: www.editorialfonoll.cat

dimecres, 10 de març del 2010

Time out for Fun!!

La primavera la sang altera...
Primer Menorca, ara aquí, definitivament el fred em persegueix.







diumenge, 7 de març del 2010

Planejant la Plana

Des de la tornada de Menorca que el que he fet més ha estat voltar per la plana i les seus voltants. Sorpressa agradable de veure que la primavera està al caure, els primers mosquits enganxats als ulls, els pruners apunt d'esclatar en flor i un aire càlid que anuncia l'arribada del bon temps.

Però la Plana ha canviat força desde que mi passejava ara fa dos anys i mig, per mala sort he descobert que possiblement aquesta zona de catalunya s'hagui convertit en l'estenedor més gran de tot el territori. Podrien penjar un anunci tal com: "Assequi la seva roba cara el pirineu, assecat de frescor i blancor polar" Perque després ens diguin allò dels preus del progrés, jo per res hagues canviat les vistes del pirineu clares i nitides desde st. jordi per les que ara ens han deixat la MAT i les seves amigues més baixetes.
Però també hi han hagut coses que m'ha sorpres cap a bé, una es la font dels Foquers, que si bé fa temps estava mig abandonada, bruta i colgada de vegetació, ara es un lloc perfecte per passar-hi una llarga estona, tot prenent el sol càlid de primavera.




Però el millor ha arribat un cop amb la bici hem pujat a el Munts i hem pogut comprovar que els cingles de Tavertet, les Guilleries i el Montseny tots junts et poden tallar la respiració per uns instants.

Per la plana amb Sospirs de primavera

divendres, 5 de març del 2010

Menorca segueix respirant...

El que ara jo, ja no em puc impregnar de l'aire amb gust de sal, a marines, a cel, pluja i neu. Aquests que tant m'han omplert durant tots aquests dies.

I ara Menorca em sembla un obrir i tancar d'ulls, que espero es pugui repetir ben aviat.