Sempre sobreviure, de tot em refere, perque sempre m'enganxare els dits, que tot em fara mal.
D'entre totes, cap i d'entre cap, una. El fracasat sempre busca la puresa.

Roger Mas

dilluns, 27 de juliol del 2009

Xina 2ª part





Al final, si!!! Sortim de la vida de motxilero i per el que sembla el dia 29 de Juliol la cosa es tornarà a moure sobre les dues rodes, altre cop les gotes de suor cauran del fron al terra, estic molt content!! Aquets últims dies per la gran Xina han sigut molt interessants i ens hem començat a fer una idea de com funciona aquest país, cal a dir sense massa exit ja que cada lloc on hem estat es completament diferent a l’anterior. Xina es un lloc agradable per viatjar, relativament fàcil, on la barrera més gran a saltar es l’idioma, la gent es amable i simpàtica i sembla que tot pot ser possible, al mateix temps impossible, només cal trucar la porta correcte i una, ser pacient, dues, ser simpàtic pero no molt, i tres ser educat i no alçar mai el to de veu, com a tot arreu però aqui amb dossis més altes, després tot va rodat. Amb la motxilla hem estat per Pinyao, una ciutat enmurallada que sembla que estas en un museu, després vam parar a Xi’an, a veure els guerrers i el barri musulmà, Xi’an es el punt d’origen de la ruta de la seda... (ui quins nervis). Després vam anar a Shangai, on els gratacels fan ombra a la ciutat del consumisme més pur i dur, hi vam estar poc, de seguida vam anar a Suzhou, Tongli i Hangzhou, les Venècies xines amb canals i pons, molt i molt bònic de veure. I altre cop estem a Beijing, on hem recollit a la cosineta Cristina, que la molt boja diu que s’apunta al que faci falta per una bona temporada. Ara la familia ha crescut, ja sóm 4 en ruta, una ruta que pinta molt bé tot i els entrebancs de creuar la zona de Xingjiang....


diumenge, 12 de juliol del 2009

La Xina i la muralla


(He tardat forces dies per actualitzar el blog. La Xina depara moltes sorpreses i una es que els blogs estan bloquejats i no hi ha accés possible, m’he barallat força dies buscant trucs per el google a veure si hi podia fer res i al final he hagut de recórrer al bon amic Ramon que em farà la feina per a mi, com ja em va passar a Tahiti, Moltes gràcies Ramon!!!)

Per ser el primer escrit de la Xina crec que no serà el més positiu, dons bé sembla que el nostre futur depèn d'una porta que tant pot ser que la trobem tancada com oberta un cop allà, després de passar per zones una mica complicades com el desert de Taklamakan.

Segur que per les notícies heu sentit que al nord-oest de la Xina a la regió de Xigjian hi ha hagut una revolta de la ètnia Uygurt, el braç més extremista. Tot plegat va començar al sud de la Xina, en una fàbrica on dos treballador Uygurts van violar a una noia de la ètnia Han, la més estesa a la Xina. Els altres treballadors Han de la fàbrica es van prendre la justícia per la seva mà i van linxar i matar als dos treballadors Uygurts. Aquest fet va ser la xispa que va encendre un foc que sembla no voler apagar-se. A l’oest de la Xina la població Uygurt de religió musulmana es la ètnia més estesa, en aquesta regió passa com al Tíbet, però sense el Dalai Lama per el mig. Els Uygurts son una comunitat nòmada que en el seu dia degut a redistribucions i la creació de fronteres van quedar dins del territori xines. Es sabut per a tothom que el govern comunista de la Xina no brilla per la seva tolerància i manera de fer. Amb això no vull suportar la revolta Uygurt a Urumqi.
Com deia abans la xispa va encendre un foc, el foc va constar d'una manifestació violenta dels Uygurts a Urumqi, es van alçar en protesta del que havia passat i demanat la fi de opressió del govern xines cap a la seva ètnia, cultura i tradicions. La manifestació va acabar segons els diaris xinesos amb 156 morts i més de mil ferits, segons els diaris europeus diuen que els morts entre Uygurts, Hans i la policia van arribar entre els 400 i 800, com sempre la informació es una moneda de dos cares.
Això a creat que la situació sigui tensa en aquella àrea, uns volen venjar les morts seves i els altres també, amb la policia per el mig per evitar més linxaments. A Urumqi hi ha “toc de queda” i el barri Uygurt està tancat per els militars, també hi han controls a ciutats com Turufan, Kasgar, Asku, .. O sigui que les coses estan distretes, ja que justament es la ruta que hem de seguir....

Vam parlar amb l’ambaixada espanyola a Pekín i ens van recomanar de deixar passar unes setmanes que la cosa es calmi una mica, per això hem deixat les bicis a Pekín i estem amb la motxilla a la esquena recorrent ciutats com Pinyao, Xi’an (la dels guerrers del fòrum), Shangai i poder algun altre lloc, tot esperant de que arribi el dia 23 la cosina Cristina i llavors decidir que hem de fer amb la nostre ruta, tot depenent de com estiguin les coses per l’oest Xinès.

En fi de moment intentem disfrutar del que pot oferir la Xina que es molt i molt, són unes terres molt variades amb paisatge i cultura molt diferents i en resum, això es un altre món!!!