Sempre sobreviure, de tot em refere, perque sempre m'enganxare els dits, que tot em fara mal.
D'entre totes, cap i d'entre cap, una. El fracasat sempre busca la puresa.

Roger Mas

dimarts, 26 de febrer del 2008

Va de musica.5

Canco el dia,

Roger Mas - Dp (i la pluja es va secar)

Era mitja tarda i queïa un plujim suau, el cel tapat escuts de cendra i mort, presoners d’un món de possibilitats, de nens podrits per tots els estats. Els herois àntics eren devorats per boltos amb la mirada trencada i els nens es mutilaven els uns als altres i els postres es fonien amb la nevera oberta

I la pluja es va secar i els nuvols es van obrir i en un instant explosiu el món es va enfonsar mes enllà de l’horitzó

I ara per tot arreu on vaig veig la llum fondres en blaus verds turqueses oxids i vermells, l’univers àntic s’ha aplegat sobre el seu eix i el perimetre esdeve el centre de tot. Els angels de la mort han donat vida al meu jardi i ara hem sento com un nen abandonat, lliurat a la llum a l’espai i als astres siderals, han obert la taquilla del cinema en runes.

I la pluja es va secar i els nuvols es van obrir i en un instant explosiu el món es va enfonsar mes enllà de l’horitzó

Tant sols un horitzó, per viure, ......


Molt recomenable per qui no el coneixi, i de la terra.

dimarts, 12 de febrer del 2008

Banks peninsula


L'escapada rapida de la capital es a la pensisula de banks, a encara no 30 km, aquesta petita penisula de forma rodona amb tot de baies que entren cap a l'interior, em recorda al cap de creus. Hi ha poca vegetacio, pocs pobles i molts prats de color groc amb xais i vaques pasturant.
Han sigut tres dies molts durs de pedalar, amb molt desnivell i un fort vent de nord que sempre ens venia de cara. La carretra de la costa es formidable i la de l'interior te unes vistes excepcionals la carretrera va per uns 600-700m d'altura i vas veient a banda i banda de peninsula. Al sud de a peninsula hi ha un espigo de sorra que entre 18 km al ocea pacific al mig de la baia de Canterbury, hi hem fet nit en la seva llarga platja, un bivac sota un cel d'allo mes estrellat despres de contemplar una bonica posta de sol, la sorpresa mes agradable es que al capvespre han passat un grup de 12 o 13 dofins a 20m de la costa que anaven saltan, ha sigut un moment magic, inesperat. Lluny del turisme comvencional aquesta peninsula oferix molts encants al viatger que te temps per dedicar-hi, ha valgut molt la pena fer aquesta escapada.

dilluns, 11 de febrer del 2008

Chrischurch


Heus aqui la capital de l'illa sud, una poblacio de 300 mil havitants, es una ciutat d'allo mes anglesa, amb carrers amples, grans parcs i jardins. Hi ha un jardi botanic increible, per uns dies he tornat a fer de "jardiner", perque he mirat plantes, no per treballar, nomes faltaria.
Chrischurch, possiblement es la ciutat amb mes historia que hem posat els peus, per fi hem vist edificis de finals del segle 19, tambe es la ciutat amb mes encant que em estat fins ara, esta ple de pubs i botigues, hi ha uns quants museus, el d'art es molt interesant les exposicions d'artistes locals no tenen desperdici i el museu de canterbury et transporta en el temps fins a primers del segle 20 a aquesta ciutat amb una gran coleccio d'articles relacionats amb les expedicions a l'antartida i tambe hi ha una mes que destacable coleccio d'animals disecats, especialment aus i mamaifers.
Res que val molt la pena poder mes que les altres dues grans ciutats Wellington i Aukland.

dimarts, 5 de febrer del 2008

Mt. fyffe


Últim dia a Kaikoura i he de fer de les meves, tinc ganes de cremar adrenalina i ja fa masses dies que hem miro una ruta que porta a d'alt del mt. Fyffe. Aquesta muntanya s'alça 1602m sobre el nivell del mar, fins aqui tot bé, lo dur del cas es que fas 1420m de desnivell en només 8km.
I com que em costa poc de motivar-me per fer coses d'aquestes, es dit i fet. Deixo l'albert a l'alberg i agafo la bici a les 4 i deu de la tarda amb la intenció de veure una bonica posta de sol a dalt, després de 19km, 180m de desnivell i 1 hora pedalant, arribo al parquing del mt. fyffe, ara bé lo bo i collons si es bo, mare quines rampes !! no puc aixecar el cul del seient sinò la roda patina, hi ha trams he d'empenyer la bici, aixó es massa! Arribo a un refugi a 1090m paro per menjar una mica i recuperar forçes per a l'últim tram, ara bé el més dur, rampes molt inclinades i molta pedra solta que fan impossible el pedalar en gairabé tot el tram, just quant falten 300m de desnivell per arribar a d'alt es possa boira i comença a ruïnejar, avui res de vistes, però jo marrà cap amunt i despres de 20 minuts ja sóc a d'alt i l'últim troç l'he pogut fer pedalant, després de dues hores de patiment he fet cim!!!!!i estic molt content uuuuhhheeeee!!!!!
Faig la foto de rigor, miro el termometre i marca 5º possitius, bufa un vent de sud gelat hi ha més plou i pensar que he sortit a 30º, com us podeu imaginar portava poca roba.
Comença la recompença, la baixada, que es pot fer tota sobre la bici, en 27 minuts sóc a baix contant el temps d'arreglar un rebentot, ja us podeu imaginar com baixaba i pujava tot plegat.
Després de 4 hores i mitja arribo a l'alberg fet pols, possiblement han sigut els 55km més durs que he fet mai.

pd: Funti t'ho haguessis passat teta!

Kaikoura




Arribem a la petita peninsula de Kaikoura despres de dos dies de bici per el nord de Canterbury, una zona força muntanyosa, de prats de color ocre i tons grogencs fruits de la sequera de la regió, però tot i aixi te un encant especial, els colors d'aquestes valls són completament diferetents al que hem vist fins ara.
A Kaikoura visc una de les millors experiencies del viatge per el que fà a animalons. Hem agafat una barca que ens ha portat a veure balenes esperma, que són les més grans que hi ha, ha sigut brutal veure aquests monstres de més de 20m de llarg i no ser quantes tones, que al capbusar-se treuen la enorme cua a fora de l'aigua. També hem vist "Dusky Dolfins" que són de colors negrosos amb el pit i els laterals blancs, anavem amb grups de 50 o 60, es creuaven per davant de la barca, per darrera i passaben per sota tot girant-se ensenyan la panxa, saltaven i queien d'esquena, no paraven quiets ni un monent, són simpàtics aquests animalons i molt expresius.
Avui he conegut una mica més del meu gran desconegut, el mar.

pd: després de 3 horetes amb barca, un noi com jo de les guilleries he acabat ben marejat.

I ja en sumen 2000km!!


Moltes felicitats! Moltes felicitats! et diesitjem Nora, moltes felicitats!!!!!!!
La petita de la casa i jo ja hem compartit 2000 km, els vam fer el dia 31 de gener a la ruta 70 entre Hanmer springs i Kaikoura a Canterbury nord, tot va sobre rodes i li he regalat una cadena nova! esta la mar de contenta.
Com veieu de moment estic amortitzant el regal que hem vareu fer, moltes gracies!!!!

divendres, 1 de febrer del 2008

Ranibow Rd i Hanmers Springs


Sortim de Saint Arnaud a 500m d'altura, direcció nord per anar a buscar la Ranibow rd, bàsicament em de canviar de vall per agafar-ne una més a l'oest. Després de 11 km arrivem al trencant, davant nostre s'obre una vall enorme, molt ample i profunda amb el riu Wairau al mig. Els primer 17 km són per asfalt i després continua per pista de grava amb força bon estat, al km 30 hi ha un peatge, resulta que és un camí pùblic pero per terreny privat i els propietaris es cobren peatge per fer-ne el manteniment dels 65 km seguents, han sigut dos dolars per cap res comparat amb el que paguen els cotxes uns 20 dolars. Un troç endevant la vall tomba a l'est, per despres girar al sud, ara de cop s'estreny un parell de km i de cop es torna a obrir encara més gran que el que hem vist fins ara i amb les muntanyes dels costats que volten els 2000m o més. La vall es ven àrida, esta plé de snow grass (una gespa de 50cm que ho aguanta tot) i alguna varirtat d'arbust de mata baixa. El vent bufa amb força i com no de cara. A les 7 de la tarda parem a dormir en un petit refugi a 1100m d'altura al mig de la vall, al mig del no res.
Apunt: Aquesta vall la he rebatejat amb el nom de la vall de la llum ja que durant tot el trajecte ens acompanyen dues linies d'alta tensió, que donen un toc "ròmantic" a tot plegat per dir-ne alguna cosa.
Al dia seguent ens espera el tram més dur enfilar-nos per unes bones rampes fins arribar al coll de Island Suddle a casi 1400m d'altura, diria que es un dels més alts de Nova Zelanda. Ara canviem de vall i cara avall i vent a favor, com m'agrada, aquest tram m'ha recordat molt a Argentina pedalant per la pampa, els païssatges i el vent eren molt iguals als d'avui. Al cap de uns 40 km de pla i avall arribem a la última pujada del dia el Jack's Pass, que el fem sense ni adonar-nos en, i després una baixada per pista de grava brutal fins a la bonica població de Hanmer springs, he agafat els 62 km/h UUUUUUAAAAAAAHHHHHH!!!!!!! amb 20 kilos d'equipatge a les alforges. Acabats els 120 km de la Rainbow Rd bé el millor, avui m'he fet el píjo, he anat a fer-me un massatge en un spa del poble 60 minuts per relaxar el cos i descarregar la ment, i per rematar la jugada a la tarda anem a les piscines d'aigües termals amb poder curatius i temperatures dels 33 als 41 graus. M'he quedat tant relaxat que hem sembla em passare per aqui un altre cop quant torni cap a l'illa nord.

Va de musica 0.4

Canco del dia

Sinfonia nº3, Pau Riba, Dioptria
Amb les sabates descordades, sense mitjons als peus, amb un barret de palla al cap plé de botons, he anat a seure al jardinet dels llíris es espera del bon temps.
Anava per la regadora de zenc que es mort de set desde l'estiu, peró en decantar el cos de la cadira s'hen han anat tots el botons i m'he possat a riure de tant babau com sóc. El terra plé de botons blancs, el sol encara fresc i l'aire fí com una mandra, com una son, n'han fet possar malalt de poesia, us pensareu que es una mentida peró jo no us diré ni si ni no. Només m'he tret una sabata perque s'hem ha adormit un peu, hi ha vingut una mosca segurament la del bon temps i m'ha semblat significatiu i m'he posat content. Diria que ja sóm a la primavera, perquè sento la olor que fà i es l'òstia de bonic, el terra plé de botons, els cucs de sant antoni, el peu adormit al sol, la regadora i les herbes del jardí. Però quina por, si vingues algú i hem trobes adormit el peu i tots els botons per terra i la regadora, sense mitjons i el barret al cap tot plé de, i botons, Oh! quina por que em fà.