Sempre sobreviure, de tot em refere, perque sempre m'enganxare els dits, que tot em fara mal.
D'entre totes, cap i d'entre cap, una. El fracasat sempre busca la puresa.

Roger Mas

dimarts, 1 d’abril de 2008

Dunedin


Per fí sóc arribat a la famosa Dunedin o Octagon per la gent d'aquí, és la quarta ciutat més gran de Nz, i la veritat no m'ha dit gaire res. Al centre hi ha un plaça en forma d'octagon i els dos carres que la volten tenen la mateixa forma, d'aquí li bé el sobrenom popular. L'estació de tren és la millor del país sense cap dubte i com ha curiós del cas hi ha el carrer més "dret" de tot el món o aixó diuen, el cert és que per arribar a d'alt de tot vaig haver de fer unes zizazagues molt forçades per fer cim, peró cap problema fins a d'alt amb la Nora. El jardí botànic és força interessant però petit comparat amb el de Chrischurch. La diferencia entre altres ciutats possiblement sigui l'ambient que hi ha, és una ciutat irlandesa, irlandesa amb cartells de st. patricks day inclosus i amb una universitat que és la més important d'Oceania, aixó fa que per els carrers hi hagui una de canalla que és massa, xivarri i crits a tota hora.
La escapada que faig a totes les ciutats aquí no va faltar, vaig anar a la peninsula d'Otago, bòniques platges i badies, vida salvatge i poca poca gent, éspecialment la part sud-est que els camins són de grava i poc trànsitats. També cal dir que he passat molts dies lluny de grans pobles i ciutats i ara al dia d'avui m'atavala tanta gent i soroll.

Ara explicaré la foto de d'alt:
En el ten de Middlemarch a Dunedin vaig seure al costat de la dona japonesa "de darrera meu a la foto" la Eto Takako, vam parlar una estona i li vaig donar un cop de mà amb les explicacions en angles que feien al tren, si jo "pillava" poca cosa, ella menys. Em va explicar que havia estat a Barcelona i que li encantava espanya i el flamenc, inclús fa classes d'questa dança a Japó. Un cop a l'alberg m'entres estava parant la tenda al jardí veig una dona que baixa, era ella que m'allarga la mà per oferirme una poma, poder hem va veure desganat, .....(sorpresa agradable) Li vaig dir que si volia al dia seguent l'acompanyaria a fer el tomb per la ciutat. Al matí seguent el gat de l'alberg em desperta massa d'hora, m'entres feia el ronso a la tenda sento l'Eto que em diu que va fer el vol i que a les 7 m'espera per sopar, em quedo una mica sorpres de tot plegat. Faig el tom i compro de sopar per a dos i una ampolla de vi, a quarts de 7 ja torno a ser a l'alberg i veig a l'Eto i Uchida (una altrenoia japonesa que es va apuntar al sopà) amb un ritme frenetic als fogons fent el sopà, em diuen que no faci res que m'esperi que en 10 minuts està llest, ok.
Ens possem a sopar, un sopà típic japones, verdura, carn, blat de moro, gambes, mango, patata, ceba i xampinyons i a més a més pà amb tomàquet, ....jaja quina decepció al saber que no m'agradava. El sopà bonsissim. Sopar llarg parlant de Japó, Catalunya, espanya, .... molt agradable i interessant, al cap d'una estona li demano a sant de que bé aquest sopà de "gala", i res que és simple cortesia japonesa ja que li vaig donar un cop de mà al tren i aquesta era la millor manera de agrairme el detall. Em quedo parplex, el que tindria que estar agrait sóc jo que m'han alimentat com feia dies que no menjava, he apres moltes coses sobre un país que m'interessa molt i he conegut a un parell dels seus habitants, que més puc demanar?Elles han anat a dormir, demà el bus els surt a les 7 i jo m'he quedat àtonit escrivint aquestes 4 ratlles i pensant en la amabilitat de la gent i arribo a la conclusió que em falta molt per apendre.

2 comentaris:

yous ha dit...

Vaya grenyacas kbron!!!

tot b?

fot-li canya a les japos!!kin krack!

Akinogal ha dit...

SECURITY CENTER: See Please Here