Sempre sobreviure, de tot em refere, perque sempre m'enganxare els dits, que tot em fara mal.
D'entre totes, cap i d'entre cap, una. El fracasat sempre busca la puresa.

Roger Mas

dimecres, 26 de desembre del 2007

King Country-Forgotten world highway


La pluja ens a portat a Taumarunui, el cor del camp diuen ells i de fet si que estan en un lloc que no es ni aixo ni allo, ni ciutat ni poble, ni costa ni muntanya. La gent se la veu molt de pages i es que, el que hi ha mes son pastures, granjes, xais i vaques. Es aqui on comenca la forgottrn world hw i es ven cert que es oblidada, els primers 90km ens han creuat o adelantat 15 o 20 cotxes, tota una delicia, apart de la poca afluencia de public al mig de la ruta hi ha un tram de 12 km que es de terra i al llarg dels 150km esta ple de cases abandonades i granjes en desus, tot plegat te un aspecte molt magic com si estiguessim 50 anys endarrera. El paissatge es esplendit i els dies asolellats. Al mig de la ruta a 90km de la sotida hi ha l'unic lloc per dormir i menja, una taberna i un camping. En aquest ens instalem i acabem fent cerveses amb el propietari, en Richard, en rud un holandes que va amb bici i naltros dos, la situacio es curiosa i en mig de tantes cerveses la comunicacio es complica per moments pero ens fem un panxot de riure.

Pedalant sota la pluja


Despres de quatre dies reprenem el cami cap a Stratford. El dia es lleva gris, esta molt tapat i cau una fina pluja que a estones es mes intensa, aquesta no ens deixara durant tot el dia. Amb un dia com aquest penses que no et pot passar res d'extraordinari, dons be. La primera parada la em fet al km 20, per menjar una mica i axoplogarnos de la pluja que no ens dona descans. Anem molls com anecs pero decidim continuar, la carretera ara es en pujada i aixins durant 10km fins arribar a Waituhi lookout, arribo primer i espero a l'albert, unes xuxes, unes galetes i no be, ja fa massa que espero. Pero de sobte el veig a lo lluny empenyent la bici, ho deixo tot i vaig cap a ell. Sorpresa a fet "pinxasu", ha trencat un raid i de postres la coberta te un tall de dos dits al lateral, se li acaba pedelar al km 42. Canviem el raid sota la pluja i al primer camion que passa li fem senyals i es para, aquest el dura fins aManunui prop de la destinacio final del dia, jo continuo pedalant. Ens trobem al poblet i alla busquem un altre cotxe per anar fins a Taumarunui, es para un noi que treballa a carreteres i l'acosta, jo continuo pedalat, ens retrovem altre cop al poble, vaig a buscar una coberta de recanvi, pero sorpresa la botiga fa 4 mesos que esta tancada, l'home es va jubilar, pero la dona de una botiga propera el truca a ca seva i parlo amb ell per telefon, ens mig entenem, jo, una coberta, 26, 1.90 ok, ok. Tal dit tal fet em diu que esperi que me la porta. Mentres estic esperant es para un cotxe, es el noi que ha portat a l'albert en l'ultim tram, em demana si estem be, si nessesitem alguna cosa, li explico la situacio i diu que va a dir-li a l'albert, que es a l'altre punta de poble que no es preocupi que tot esta solucionat, quin detall. Passa amb el cotxe i ens despedim, amb aquestes veig arribar a un avi, caminant apoc a poc amb la coberta a la ma, es un home molt amable, inclus diu que si vull m'obre la botiga per canviar-la, li dic que no cap problema ja ho arreglarem naltros, hem desitja molta sort i sen va, si no li dic ni hem cobra, al final 20 dolars es el preu a poder continuar.
En dies com aquests et dones compte que la vida no es tant puta, que no cal emprenyar-se, que el mon es ple de gent disposada a donar un cop de ma a canvi de un somriure.
pd: llos ja saps del meu company, jeje

dimecres, 19 de desembre del 2007

La petita ja te nom.


Despres de casi 900km hem sembla que li he trobat nom a la bici a veure que us sembla. Es dira Nora

Tongarino NP crossing


A la guia diu que es una de les millors caminades que es poden fer a l'illa nord de Nova Zelanda i sense cap mena de dubte, no s'ha etivocat gens.

Si et diguesin que tenquis els ulls i que t'imaginis un lloc desolat, ple de rocs de formes rares, grans extencions de lo mes ferestegues, un lloc amb cap arbre i nomes 4 ocells, un lloc on les muntanyes fumegen i els llacs son de color maragda, on tot plegat pots veure fins on t'arriba la vista i en 10 minuts no veure mes enlla de 5 m.
Sona trist, arid i amb molta poca vida, es aixins pero aquest es el Tongarino crossing un dels pocs llocs on encara hi ha un silenci aclaparador i si respira un tranquilitat unica. Ben be com si estiguessis en un altre planeta, la lluna o mart per exemple. Senzillament amazing!!
Un lloc on la solitud s'agraeix sense que t'en tristexi l'anima.

Terres Volcaniques


Els ultims quilometres abans d'arribar a Rotorua, ja se sent una olor a ou podrit que es massa, es nota ben be que estem al vell mig del "ring of fire" on la placa pacifica xoca amb l'australiana. Esta ple d'aigues sulfuroses, geisers, antics volcans que ara son llacs, basses amb fang bullint i aigues a mes de 70 graus. La energia de la terra en estat pur. Mai abans havia estat en un lloc com aquest on la mare natura es manifesta d'aquesta manera. Ara estem a Tongarino national park abans de pujar al Mt. Ruapehu de 2673m, a mig cami la imatge es increible, es veu tota la zona debastada l'any 95 per la ultima gran erupcio, els corrents de lava han delimitat gran part del parc on una linea casi perfecte separa les roques de tons negres i vermells sense gairabe vegetacio de prats i boscos de uns verds exuverants per la gran cantitat de materia organica que el volca hi ha aportat.
Al mig de la plana i al costat del llac Taupo s'alcen aquests 4 grans volcans que en poc comencarem a trepijar. La imatge dels volcans es increible, amb les seves neus perpetues al capdemunt, es com estar en un desert a 2000m d'altura.
Sortim d'hora al demati i anem pujant cap a la dome del Ruapehu, la plana esta coberta de nuvuls que a 1900m deixen pas a un dia d'allo mes asolellat, com mes amunt, mes m'entra la emocio per veure el crater, la olor de sofre cada cop es mes forta i els ultims metres estan coberts per una capa de fang de l'ultima petita erupcio que hi va haver el setembre passat. Hem sento com un nen petit abans d'obrir un regal, el cor em va a mil i tinc un extrany somriure al llavis, aixo es increible, estem a d'alt d'un volca sabent que esta en un periode de regresio de 1 a 3 anys amb petites erupcions possibles. Els nervis a flor de pell, estic molt emocionat, som al capdemunt de Mordor.

dijous, 13 de desembre del 2007

Hobbiton, pedalant per l'interior


Del que s'esperaven unes etapes mes haviat tranquiles i de molt bon fer, s'han convertit en uns dies mes haviat durs, on els constants desnivells, el vent encontre i la pluja han sigut la tonica del dia a dia.
L'interior de l'illa nord son unes contrades on basicament hi ha vaques i mes vaques, xais i mes xais en mig d'un munt de prats verds i les seves cases de pages, els pobles son petits i com els de les pelicules americanes de l'oest on al carrer principal es ple de botiges, comercos, restaurants i el motel de torn i la resta res de res, quatre cases.
No es que m'hagui aborrit pero a sigut un passar sense gaire mes, possiblement la millor zona ha sigut la de Matamata on es van filmar les escenes de la comarca de la pelicula del senyor dels anells, i alla tambe hi ha hobbiton amb els seus prats verds i les ondulacions tant particulars i curioses dels seus prats. Pero en haviat el paissatge canvaria, anem cap a terra de volcans!

diumenge, 9 de desembre del 2007

Primeres sensacions sobre les dues rodes


Despres de passar quatre dies a la ciutat ja tinc unes ganes bojes d'agafar la bici, decidim de comencar la ruta reseguit la costa est direccio al sud, anem reseguint baies, platjes i penyasegats per una costa de formes capritxoses on no sembla haveri mes de 1 km de pla, es un constant de pujar i baixar, ara veus el mar ara no, es increible.

Costa molt orientar-se ja que no hi han referencies visuals evidents la costa esta plena d'illes i petits arxipelegs que et fan dificil saber a on ets, pero aixo no es problema, tot es tant fascinant que et quedes mig atordit. Al entrar al fith of Thames s'obra una gran baia davant nostre, es increible, inmensa i on al fons es resegueix la pensinsula de coromandel per on continuara la nostre ruta, fins arribar a thames els km son molt plans i el paissatge una mica munotum, a destacar el Miranda shorebird center i els hot water springs on fem una bona parada.

Un cap comencem a fer la volta cap a la pensinsula el paissatge canvia radicalment, mar i a continuacio muntanya amb boscs gairabe salvatge on es inpossible entrari, la varietat vegetal es brutal hi ha tota clase d'arbres i arbust, plantes amb formes recargolades i colors molt exotics, cada km un nou descobriment, del poc que em vist de l'illa nord aquesta el la millor part, una zona molt rural i poc habitada on nomes trenca el silenci els turistes i el cant dels ocells.

dimarts, 4 de desembre del 2007

Auckand city


Es clar pero encara no a sortit el sol que la ciutat ja es desperta, poc a poc vaig passejant fins al port on vull veure a sortir el sol. Tot es calma no hi han presses, al port em trovo els primes treballadors que van a les dressanes amb botes de punta de ferro, casc i una armilla reflectant, al costat d'ells passen un grup de cinc persones que van a corre, alguns bars tot just tenquen que altres ja es preparen per obrir les seves portes. Es molt curios veure la convinacio de gratacels amb cases colonials uns al costat dels altres i lo be que queda, de fet aquesta es una ciutat de barrejes, ja que en ella i conviuen sense cap problema, xinos, mahoris, anglesos i pakistanis.

Apunt: Auckland es la ciutat amb mes poblacio de nova zelanda amb 1300000 ha, el pais esta governat per una dona, Helen Clark, condueixen per la esquerra, la reina d'anglaterra nomes surt als bitllets i no i pinta res mes, mes del 30% del territori son reserves naturals, no est pot fumar enlloc i la gent es massa politicament correcte, tot es tant perfecte que fa una mica d'oi.