Sempre sobreviure, de tot em refere, perque sempre m'enganxare els dits, que tot em fara mal.
D'entre totes, cap i d'entre cap, una. El fracasat sempre busca la puresa.

Roger Mas

divendres, 18 d’abril de 2008

Se m'ha fet una rasta, ....


Se m’ha fet una rasta al caltell, no pas fruit de la meva manca d’higene, com molts podeu pensar sino fruit de la meva llarga melena que desde el setembre passat no passa per la barveria. No ser si aquesta és l’inici d’altres, peró bé poder haure de pensar en anar a la “peluqueria, o perruqueria”.

Les coses continuen rodan a bon ritme, avui darrera dels vidres de la cuina del càmping un dia fred m’espera, el cel s’obre per moments i a les muntanyes estan ben enferinades, começa l’hivern.

Fa uns deu dies em vaig acabar de lleguir el llibre el Quadern Gris de Josep Pla, m’ha agradat molt aquest llibre, lleguit des de la llunyania, les descripcions dels paissatges empordanesos m’han portat mentalment una mica cap a casa. Aquí van 4 retalls que m’han agradat força.

Tinc una tendància invencible a malfiar-me dels qui són massa artistes

L’home no ha pas estat posat en aquest món per lleguir llibres. Desenganyeu-vos... L’únic problema seriós de l’home en aquest món és el de subsistir, o sigui el de guanyar i gastar diners.

He entrat a l’església. Desagradabilíssima sensació de mala olor inconcreta (d’aire respirat i tornat a respirar, esgotat, desvastat, d’un aire com si n’haguessin separat l’oxigen i hagués quedat reduït a una concentració microbiana, antiga i densa) d’una qualitat dolça, fada, llepissosa, desagradable, una qualitat que fa possar la pell de gallina.

A la rellotgeria. No s’hi està gairebé. Jo puc imaginar-me, en canvi, la delícia que seria una rellotgeria de rellotges parats i si voleu.... girats al revés, perquè no hi ha res que inciti més a la calma que unrellotge parat, un rellotge adormit.

Un home escoltat esdevé un fatxenda absolutamnet feliç.

Els banquers són uns senyors que us deixen el paraigua quant fa sol. Quan plou, ja és una mica més difícil....

Aquesta taronja és agra, però tinc una agror tan forta a la llengua que la trobo dolça....


Bé el cel s’obre una mica més, baig a pedalar ara que la temperatura ha pujat una mica

3 comentaris:

Montse ha dit...

Hola cosinet,

segons la teva teoria tots les persones que tinguessin els cabells llargs per sota les espatlles serien uns rastafaris...

Em temo molt que per aquí no cola... dóna-li la culpa al vent.

De totes maneres així tens més aspecte mahorí,no??

Gil ha dit...

Josep Pla i el seu Quadern Gris! es pastos, no? Se'm va resistir!
tot i que les seves definicions son dificils de igular!

Salut cosinet!

yous ha dit...

Xxchaaaval!!

com va tot?!!?

q dius q les muntanyes s'enfarienen?!?!jejeje oooo!! aixo ja comença a tenir bona pinta doncs no?!! potser q et començis a plantejar d'anar buscant un piset x estar-hi calentonet no??...igualment podras anar amb bici fins les pistes d'eski... i tallar-te la rasta, si vols, esclar....

ja en tinc 30 bau! hi aqt cap d semana em pujat amb la carol al balcó d dorria a celebrar-ho a banyar-nos, i ha fer la despedida a les angles, ultim cap d semana, i no veigis com nevava a la muntanya...

la rulot apunt d tornar-la a guarda..(te la guardem!!)

si puc vindria aket estiu a fer hivern , xo els bitllets son molt cars crec...i encara no m'he emancipat...jejej...

fins aviat crack

salut i força..