Sempre sobreviure, de tot em refere, perque sempre m'enganxare els dits, que tot em fara mal.
D'entre totes, cap i d'entre cap, una. El fracasat sempre busca la puresa.

Roger Mas

dijous, 31 de juliol del 2008

Fins la pròxima Nova Zelanda


Fins la próxima Nova Zelanda, i dic fins la próxima perque no m'agrada dir adeu, seria com tancar una porta a un lloc que m'ha regalat moltes coses. Per desgràcia un país que des de casa nostre gairabé no en sabem res de res, poder perque esta molt lluny, a les antípodes, o poder perque des d'Europa només ens mirem el melíc i una mica els seus voltants sense voler veure més enllà.
Vaig arribar aquí ara fa 8 mesos amb una bici nova i les alforges carregades d'il.lusió, amb moltes ganes de saber que passa a l'altre punta de món, i realment estar a l'altre punta de món et dona una visió de les coses completament nova i diferent, et dones compte de que el món és molt gran i que no tant sols gira a l'entorn d'un eix que ens hem inventat, també perque no podem ser a tot arreu o no volem o no interessa a ves a saber qui. Dons aixó que ha arribat l'hora de marxar, fer les maletes i canviar de país, perque el viatge encara no s'ha acabat, ara peró continua amb les alforges carregades d'una nova il.lusió i amb l'experiencia de 8 mesos a la carretera fent de nomada, un dia aqui i demà allà i demà passat ja es veurà.
Nova Zelanda un país que m'ha vist creixer, ferme gran, un país que m'ha regalat moltes coses, i el deixo una mica trist i anyorat d'unes terres que m'han ensenyat molt, anyorat i enamorat de la seva gent, els paissatges, les postes de sol i els dies de pluja, neu, vent, fred i calor. Peró m'hen emporto una part d'aquest amb mi, que m'acompanyarà tota la vida allà a on vagi, com m'acompanyen les Guilleries i la Plana de Vic entre moltes altres coses, ara dins meu peró hi han més coses, coses que han omplert buits que tenia i que em faltaven per omplir. I amb les ganes del primer dia l'aventura continua ...

I només em queda donar les gràcies a totes aquelles perosnes que no tenen nom, que m'han volgut ajudar, que m'han dedicat un somriure i aquelles que si que en tenen i que m'ha ajudat a entendre una mica millor aquestes terres i per últim donar les gràcies a tots els que heu seguit aquest blog ple de faltes d'ortografia, gràcies als centenars de mails que he rebut, als anims que m'heu fet arribar, gràcies per ser-hi i acompanyarme kilometre a kilometre, pas a pas, dia a dia.

Records, Ignasi

dilluns, 28 de juliol del 2008

Va de musica, 8

Cançó del dia, Quimi portet, matem els dimarts i els divendres, progrgesso adecuadament.

Com un lliri de platja vinc net i polit, la perruca planxada i el dentat lluent, ja el voldrien tenir molts un cos com el meu. Duc a la cartera un bitllet de cent, dues fotos grogues i un paper que diu, aquest noi progressa adecuadament.Observeu els gossos si en són de senyors, que és graten l'orella amb les potes posteriors, bípedes inútlis, milons de micos cabuts, caminem herectes peró ens enterren ajaguts. Heo heo heo,........ heo heo heo, heo heo heo. Els anys passen llestos i les postres sóm un zoom, jo fins m'he cansat de progressar, i creix la suspita de que havia d’existir, un camí més curt per a venir aquí. Com un lliri de platja vinc net i polit, la perruca planxada i el dentat lluent, ja el voldrien molts tenir un cos com el meu. Només una cosa diu m'on testament, feu-me fer una làpida que diguí així, aquest noi progressa adecuadament.

pd, perque a l'eva em va dir que li agradava molt aixó de les recomenaciosn musicals.

Bay of islands


Ja he tornat al món real, altre cop es veuen turistes i més moviment per carreteres i pobles, tot i que les carreteres van més plenes em sento còmode altre cop per aquesta zona. Altre cop però el temps no m’acompanya, desde Waipapakauri beach que em torna a ploure, sense gaires pauzes, la visivilitat és baixa i pedalo més pendent del mirall que res més no tinc pas ganes de que em xafin en un dia de pluja. Al cap de tres hores de bici faig parada a Taipa, en una botigeta compro unes galetes i la Judith que porta la botiga em convida a te calent, que em va de perles per entrar en calor, estic una bona estona parlant amb ella tot esperant que s’eixugui una mica la roba, cosa que no passa. Torno a la carretera i faig camí fins a Kerikeri, on just abans d’arribar em paro a comprar un kg i mig de manderines en una horta, que em fan anar la bici de tort per uns pocs km. Al dia seguent és lleva mig mig, entre ruixat i ruixat arribo a Paihia, etapa curta però vaig molt bé de temps i sembla que aquí hi haurà més cosa per a fer. De bones a primeres hi concideixo amb en Carlos un noi de Madrit de molt bon fer i amb molts temes en comu dels que parlar. Hi faig dues nits i el dia seguent vaig a fer una volta amb la bici, sense alforges per el Waitangui forest, una zona d’explotació forestal que esta oberta a vianants i ciclistes, 55km divertits, aixó de rodar sense alforges es molt ràpid i divertit. Em despedeixo d’en Carlos iem sap força greu feia molt de temps que no robava a ningú per poder parlar de tot i res tenint tant en comú. Deixo la ruta principal i vaig reseguint la costa, amb una mica de pressa, ja que m’agradaria arribar a Whangarei avui al vespre, ja que per demà s’espera la tempesta més forta dels ultims 10 anys a Nz, i no crec que dormir amb la tenda sigui una gran experiencia. Amb una terçera part del recorregut fet veig calar que no arribo ni de miracle, per la meva sort en una parada conec a uns pescadors que s’ofereixen a acostarme un tram de 35km, em va de perles, però avui sembla que no toqui, la coberta de darrera te un tall que s’està obrin a marxes forçades, creu-ho els dits i intento de no mirar massa la roda i els ultims 25km els faig amb els ulls mig tancats tot esperant que la coberta arribi a lloc, i sí al final despres de 90km força durs arribo a Whangarei, puc comprar una coberta nova i anar a l’alberg just acompanyat per les primeres gotes de pluja de la tempesta que ja la tenim aquí.
Al alberg hi ha força gent tots esperant el gran aconteixament, que al final res de res, almenys aquí més al nord si que ha xafat més coses i els rius s’han desbordat. Hi ha hagut vents de 170km/h i uns 120litres/m2, tot plegat ha passat sense masses desperfectes. Peró la previsió de temps pinta molt i molt malament, tota la última setmana a Nz amb pluja i forts vents, total que em trec del cap de fer els últims 180km fins a Auckland amb bici, altre cop la sort esta del meu costat, al albeg conec a un noi Mexicà de molt bon tracte i que m’acosta fins a la gran ciutat, ha sigut tot un espectacle ficar la bici dins del diminut cotxe de l’Antonio, peró al final ja estic a Auckland amb el temps suficient per a preparar tot l’equipatge per la nova etapa, papers i visats, bitllets d’avió i recanvis per la bici, ja esta tot apunt per anar les illes del pacífic.

dimarts, 22 de juliol del 2008

L'extrem nord de Nz


A la fí dos dies de tregua, el temps d'hivern a Nz m'ha deixat un dia per anar de Kaitaia a Cape Reigna i tornar. L'anada dura, vent de cara tot el camí fins al far més emblematic de l'illa, i també l'extrem nord de Nz, després de 114km de lluitar contre el vent en una jornada inacavable, arribo al far just per la posta de sol, faig nit aprop d'aquest i al dia seguent faig el camí de tornada per la platja més llarga del país la Ninety mile beach, en marea baixa la sorra queda compacte i és pot pedalar sense massa problema. L'experiencia ha estat bé peró el paisatge ha sigut el mateix durant massa hores, una mica aburrit, peró la zona en si el Far North val molt la pena poder perque ha fet sol !!

The Kauri coast


La Kosta K,
La costa dels Kumares, bé dels moniatos que en diem nosaltres, ara és l'època de collir-los i s'en veuen per a tot arreu, molt barats i rics en sucre. Que comvinen molt bé fregits petits amb les altres verdures junt amb la pasta, l'arrós o quinoa. També és la costa dels grans arbres, especialment dels Kauris, especie en perill d'extinció ja que uns europeus cuant van arribar aqui s'els van carregar casi tots, però encara es poden trobar exemplars de mides força conciderables, vaja jo no havia vist mai res igual, 16 m de diametre i 2800 anys, casi res, vaja que els cristians encara no existien. Per altre banda tot i ser hivern, al vell mig de l'hivern les temperatures van de 8 graus al mati a 17 o 18 al mig dia, perfecte per a pedalar i disfrutar dels paiatges, la llàstima és que ha tornat a ploure i pel que sembla ho farà uns dies més, és ben veritat que no és pot tenir tot. Als càmpings em tracten de boig cuant els dic que vull dormir amb la tenda, diuen que fa massa fred, amb la tonteria m'han ofert llit per al mateix preu...

dimarts, 15 de juliol del 2008

Apunt tecnic.........

Ara estic al far nord de Nz, per la costa oest, es una zona molt rural de pobles petits i petites botigues, .... estare uns dies una mica desconectat, no ser si podre actualitzar massa res ni si podre contestar massa mails, be demano disculpes i a la mes minima que pugui tonare a la xarxa o mon virtual, ara els grans Kauris m'esperen.

Salut i a cuidar-se

dissabte, 12 de juliol del 2008

Great Barrier Island


Aquesta petita perla a 4.5 hores de la jugla de la gran ciutat, ha sigut la causa de la meva desconexió durant una setmana del món "real"

De bon matí a l'alberg sorpresa, el cargol que aguanta el cable de canvi del desviador s'ha trencat amb els canvis de temperatura i la rosca a quedat a dins, de moment una pinça d'estendre roba em serveix de tope per anar a buscar el ferry a Great barrier island, que com sempre vaig amb el temps just. Per variar plou i el cel negre és tant baix que sembla que m'hagui de fer pedalar amb cap cot. Bé tot navegant cap a l'illa que no és pas més gran que Formentera, tinc temps de tot, inclús de dormir una mica, de cop una noia em desperta perque hi ha un grup de dofins seguin el vaixell, de fet és possen al davant a on la proa trenca les onades i crea un corrent que els permet nedar sense fer esforç, és com si fessin surf en una onada artíficial. Durant una bona estona van fent tombarelles i salts, es giren i és possen panxa amunt com si et volguessin mirar. Eren força grans d'uns 3 metres i l'espectacle ha sigut increible, l'aleta dorsal tallant l'aigua.Un cop a l'illa vaig fent ruta de Doc campsite en Doc campsite i inclús un refugi i realment és una perla molt poc coneguda, és perfecte per a pedalar, carreteres poc trànsitades, entre grava i asfalt, pau, tranquilitat i les llums d'hivern fàscinants. Possiblement el millor lloc de l'illa nord fins al moment. Platges de sorra blanca, l'aigua calmada, bon temps, vegetació densa, petits pobles i petites botiguetes. Un lloc on és respira profundament i on el temps sembla estar aturat del tot, de fet al ferry una dona ja mho va comentar aixó però no li vaig fer massa cas ja que fa molt de temps que els meus rellotges s'han parat, però allà, encar més!!

foto cuant hi hagui millor conexió!!!

dijous, 3 de juliol del 2008

Un 30 de Juny molt especial



Un 30 de juny molt especial. Avui fa 5 dies vaig parar a la bònica població de Coromandel Town, a l'alberg TideWater, parlant amb la mestressa la Marie arribem a un acord de que a canvi de 3 hores de treballar al dia tinc dormir de franc, és una especie de woof però més relaxat i amb més temps lliure, i la feina no m'estressa gaire, li estic arregalant el jardí i cuant plou que és força sovint o em dona festa o l’ajudo a netejant l'alberg. Aquesta éspoca de l'any no hi passa gaire gent per aqui i s'esta molt tranquil, podria dir que bàsicament compartim els espais comuns dues persones, en Toshio i jo. En Toshio és un Japonés de 73 anys, que ara fa deu anys és va jubilar i desde llavors el seu hobbie com ell l'anomena és apendre angles. Desde llavors que ha estat 2 cops als Estats Units, una a Europa i aquest és el seu cuant cop a Nova Zelanda, viatja sol, la seva dona no vol volar i ell s'agafa temporades de entre un mes i mig a 6 mesos en cada viatja. No cal dir que aquest personatge m'encanta, ho trobo increible, amb 73 anys com és pot tenir tanta energia.
Dons aixó que avui després d'aguns dies de negociació amb en Toshio per triar el dia i la ruta he llogat un cotxe i amb el bell Tosiho hem anat a descobrir la peninsula de Coromandel, tot el dia de no parar, em fet 300km amb cotxe amunt i avall, pararnt a platges i poblets, hem arribat a l'alberg a les 6 tocades, jo desmontant em fa un mal l'esquena terrible de tant de cotxe i ell com nou, ni s'ha marejat, ni queixat, res de res. Un dia diferent, divertit i enriquidor no sermpre és te la oportunitat de compartir coses com aquestes amb gent d'aquesta edat, m'ha encantat. A més que m'ha explicat una mica la seva vida, cada dijous amb els seus amics de la mateixa edat van a veure sake i a cantar a un karaoke, 73 anys.............

Per alte part això de conduir després de 7 mesos de no tocar un cotxe, ha sigut, bé terrible, no m’agrada, va massa ràpid i no tinc temps de veure res de res, és com una pelicula a camera ràpida i jo estic acostumat a veure´les en camera lenta, però bé demà torna a tocar bici, primer explorar l’illa de Great Barrier i després camí cap a l’ultima regió de Nz que em falta visitar, el Far north.
La feina em matara ................jaja