Sempre sobreviure, de tot em refere, perque sempre m'enganxare els dits, que tot em fara mal.
D'entre totes, cap i d'entre cap, una. El fracasat sempre busca la puresa.

Roger Mas

dimarts, 1 d’abril del 2008

Oamaru, la vila del pingüi


Ciutat de velles glóries, avingudes amples i edifícis àntics. Si respiren aires d'una altre época, el carrer principal és llarguíssim i molt ample, està ple de botigues. Peró avui i a sensació de buidor i falta gent amb bosses de la compra amunt i avall, nens i canalla voltant pensant quina una en podran fer, gent a les botigues, cues per pagar al supermercat, hi falta vida. Aprop del port hi ha un parell de carrers amb grans naus, que ara estan mig buides, 70 anys endarrera aixó tenia que ser un bullíci de gent, carros carregats de llana, cereals i altres marcaderies, tot anant del moll a les naus, amunt i avall, soroll i frassa, que ara queda acalparada per un silenci mud. Actualment Oamaru viu de les dues colonies de pinguïns que hi ha aprop de la població, una de pinguïns blaus i l’altre de pinguïns d’ull groc, aquests atreuen a força turisme peró no el suficient per tornar la vida aquest poble.