Sempre sobreviure, de tot em refere, perque sempre m'enganxare els dits, que tot em fara mal.
D'entre totes, cap i d'entre cap, una. El fracasat sempre busca la puresa.

Roger Mas

dilluns, 28 d’abril de 2008

Mavora lakes, Queenstown, Skippers canyon


Sortin de Te Anau el paissatge va canviant molt ràpid, ara hi ha més pastures, les altes muntanyes donen peu a grans explanades, valls obertes, els cims perden altura, els boscos perden densitat i volum, cada cop hi ha més camps i zones de mata baixa. Possiblement el paissatge no es tant expectacular, peró la sensació d'amplitud que aquí és dona és molt agradable i relaxant. Mavora Lakes rd, es el camí més directe a Queenstown per una ruta de grava de uns 150 km, a una mica més de mig camí he fet parada per dormir al costat dels llacs, són uns 4 o 5, en una vall molt plana i tranquila. Aquí he conegut en Daniel una ciclista Australià, ha anat de perles de trobar-lo tenia una bona foguera encessa que em compartit de bon gust, ja comeca a fer força fred, uns 2 graus a la nit, matinada. Al dia seguent arribada a Queenstown, aquesta ruta et deixa a l'altre cantó del llac i has d'agafar un ferry per a creuar-lo, un ferry tot especial, un de vapor de fa més de 150 anys la experiencia a sigut distreta. Marxant de Queenstown camí de Wanaka faig parada a Skippers canyon i Arrontown un dels pocs llocs a Nz on és pot disfrutar de la tardor i la decoloració dels arbres, la vall d'Skippers és tot un espectacle a aquesta època, altre cop a la nit foguera per no passar massa fred, avui amb un parell de francessos en Roc i en Tim. Ara comencaré a tirar costa oest amunt havent superat els 6000km i amb una coberta de darrera que demana un canvi més haviat urgent, .... peró miraré d'arribar a Chrischurch per possar la bici a to altre cop.

1 comentari:

Marc Pratdesaba ha dit...

Hola Ignasi!!!!

Soc en Marc Pratdesaba, el petit!!! Avui en Lluís m'ha trucat per veure què feia i m'ha passat l'adreça d'aquest blog. Ja havia sentit que havies anat a Nova Zelanda, però no sabia què hi havies anat a fer.
Quan he vist el que hi feies he tingut dos sentiments, el d'admiració (s'ha de tenir molta força tan física com psíquica) i, perquè no, una mica d'enveja, enveja sana, perquè Nova Zelanda és un dels paratges més bonics i purs del planeta i si hi sumes una bici ja ho pots elevar al quadrat o al cub.
Doncs res, salutacions des de Girona i que acabis de tenir un Bon Viatge!!!!