Sempre sobreviure, de tot em refere, perque sempre m'enganxare els dits, que tot em fara mal.
D'entre totes, cap i d'entre cap, una. El fracasat sempre busca la puresa.

Roger Mas

dissabte, 9 de gener del 2010

Tancant el cercle


22 de Desembre del 2009,

El primer escrit d’aquest viatge al blog acabava així:

Estic marejat i no ser on cauré, només espero que sigui en un lloc mes aviat flonge.

Aquell dia es tancava un cercle i s’han obria un altre, un de força gran i que ha durat 25 mesos de la meva vida. Aquest cercle que avui es tanca, ho fa amb molt bon gust de boca, durant aquest temps he pogut gaudir d’una cosa difícil als dies que ens toca viure, he tingut TEMPS, temps per fer i desfer, per anar on he volgut i per disfrutar de la vida a la velocitat de la bici, tot ha passat poc a poc, assaborint i patint cada moment tal i com aquest es mereixia.


17 països, mes de 26.000km amb bici, trajectes amb vaixell, cotxe, bus, tren, avió, autostop... tot seguint les línies transparents d’una nyinyola cega, que m’ha portat fins a casa, on s’ha acabat aquest viatge. Però per res estic trist, si be es cert que es tanca un cercle, això vol dir que s’han obre un altre, un de tant o més apassionant que l’anterior i del cual no tinc ni la mes remota idea de on em portarà, ja que toca començar de zero altre cop, una altre aventura, un altre viatge.


La vida es un llarg viatge que només s’acaba amb la mort.


I ara des de els Pins, tot plegat em sembla com si acabes de passar davant dels meus ulls en un simple gest d’obrir i tancar les parpelles.


Merci per haver-me acompanyat durant tot aquest temps, per ser-hi desde la proximitat més llunyana!! Moltes gràcies a tots.


Fins ara...i petons a la gata.