No és pas que sigui una ciutat lletja, peró tampóc és maca que diguem, senzillament uns arquitectes des del seu despatx la volien fer perfecte i no van fallar, sobre mapa esta perfectament dibuixada, carrers amples i perfectament quadriculats, grans parcs i jardins. Aixó si passejant pel carrer no li trobo cap gràcia a res, m’aburreix i a més que fa un dia gris i per postres s'ha possat a ploure.
A la cuina de l’alberg intento escriure al diari el que he fet avui, i en la remor sento un accent anglés que més quelcom familiar, i si si en definitiva són dos catalans de Premià de Mar !!! Després de creuar 4 paraules amb l’Isi de St. Feliu de Codines i xerrar una estona amb la Vero de Girona em torno a trobar Catalanets després de 2 messos!
Estem una bona estona parlant, m’ha fet molta gràcia ara feia molts dies que no parlava català més que amb els xais i vaques que em vaig trobant per els prats, ha, i l’altre moment del dia que parlo català es cuant em “cago” en tot si un cotxe em passa fregant la bici!!!
L’Albert i la Mònica s’han passat una bona temporada a Japó, després han anat a la Xina, ara New Zeland i després Australia, com ens cuidem els catalans, no? Explicant anecdotes sens fa tard, ja son quarts de dues i res, bona nit que demà serà un altre dia. Alone in the paradise!
Pd: disculpes a la Mònica, tot i que ja li he dit que el meu català escrit és molt dolent i cada dia que passa és pitjor, segur que es ficarà les mans al cap en lleguir tot plegat. Per cert és professora de català.
A la cuina de l’alberg intento escriure al diari el que he fet avui, i en la remor sento un accent anglés que més quelcom familiar, i si si en definitiva són dos catalans de Premià de Mar !!! Després de creuar 4 paraules amb l’Isi de St. Feliu de Codines i xerrar una estona amb la Vero de Girona em torno a trobar Catalanets després de 2 messos!
Estem una bona estona parlant, m’ha fet molta gràcia ara feia molts dies que no parlava català més que amb els xais i vaques que em vaig trobant per els prats, ha, i l’altre moment del dia que parlo català es cuant em “cago” en tot si un cotxe em passa fregant la bici!!!
L’Albert i la Mònica s’han passat una bona temporada a Japó, després han anat a la Xina, ara New Zeland i després Australia, com ens cuidem els catalans, no? Explicant anecdotes sens fa tard, ja son quarts de dues i res, bona nit que demà serà un altre dia. Alone in the paradise!
Pd: disculpes a la Mònica, tot i que ja li he dit que el meu català escrit és molt dolent i cada dia que passa és pitjor, segur que es ficarà les mans al cap en lleguir tot plegat. Per cert és professora de català.
+163.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada