Sempre sobreviure, de tot em refere, perque sempre m'enganxare els dits, que tot em fara mal.
D'entre totes, cap i d'entre cap, una. El fracasat sempre busca la puresa.

Roger Mas

dissabte, 5 d’abril de 2008

Invercargill, la ciutat més al sud de Nz


No és pas que sigui una ciutat lletja, peró tampóc és maca que diguem, senzillament uns arquitectes des del seu despatx la volien fer perfecte i no van fallar, sobre mapa esta perfectament dibuixada, carrers amples i perfectament quadriculats, grans parcs i jardins. Aixó si passejant pel carrer no li trobo cap gràcia a res, m’aburreix i a més que fa un dia gris i per postres s'ha possat a ploure.

A la cuina de l’alberg intento escriure al diari el que he fet avui, i en la remor sento un accent anglés que més quelcom familiar, i si si en definitiva són dos catalans de Premià de Mar !!! Després de creuar 4 paraules amb l’Isi de St. Feliu de Codines i xerrar una estona amb la Vero de Girona em torno a trobar Catalanets després de 2 messos!
Estem una bona estona parlant, m’ha fet molta gràcia ara feia molts dies que no parlava català més que amb els xais i vaques que em vaig trobant per els prats, ha, i l’altre moment del dia que parlo català es cuant em “cago” en tot si un cotxe em passa fregant la bici!!!
L’Albert i la Mònica s’han passat una bona temporada a Japó, després han anat a la Xina, ara New Zeland i després Australia, com ens cuidem els catalans, no? Explicant anecdotes sens fa tard, ja son quarts de dues i res, bona nit que demà serà un altre dia. Alone in the paradise!

Pd: disculpes a la Mònica, tot i que ja li he dit que el meu català escrit és molt dolent i cada dia que passa és pitjor, segur que es ficarà les mans al cap en lleguir tot plegat. Per cert és professora de català.