Sempre sobreviure, de tot em refere, perque sempre m'enganxare els dits, que tot em fara mal.
D'entre totes, cap i d'entre cap, una. El fracasat sempre busca la puresa.

Roger Mas

dimecres, 30 d’abril de 2008

Arthur's Pass, de la costa Oest a la costa Est


Costa Oest i les rampes del 16%, rain forest.

Les explanades entre colls, pastures, pins i algun salze.
Els canterbury plains, verd i boires baixes.


Per a fi he pedalat per el famós Arthur's Pass, el coll amb més anomenada de Nova Zelanda, poder ho és perqué conecta la costa oest amb la est per el centre de l'illa, poder perqué el paissatge es increible, poder perqué hi han rampes del 16%, poder perque et fa suar de valent, no ser peró m'ha encantat.
En 220km passes d'olorar el mar de Tasmania i les pastures ofanoses de verd brillant a creuar els boscos frondosos aquí anomenats (rain forest) per una gorja molt tancada, vas de 0 a 920m amb els últims 7 km de cruels rampes. Cada cop que vas pujant la vegetació va desapareixent poc a poc, els Rain forets van donant peu a les plantacions de pins quadriculades, a les zones de pastura ocres, als prats plens de rocs i les grans extencions. Desde d'alt de l'Arthur's Pass vas fent colls i collets durat 70 km de dolç pedalar la transformacó del paissatge es increible, els pins ara donen lloc a arbres de fulla caduca de tons grocs i taronges aquesta època fins arribar a Portes Pass de 945m. Ara la baixada que et porta al Canterbury plains, ara la gran explanada de prop de Chrischurch tornen les pastures verdes, els camps quadriculats i les plantaciós d'arbres per proteguir del vent el bestià, també apreix la boira, com a la plana de Vic. dos dies de pedalar amb uns canvis, ..bé ja veieu.