Sempre sobreviure, de tot em refere, perque sempre m'enganxare els dits, que tot em fara mal.
D'entre totes, cap i d'entre cap, una. El fracasat sempre busca la puresa.

Roger Mas

diumenge, 2 de març de 2008

Pais de mentida

Avui al matí després de lleguir un correu electrònic de l’Aleix i un altre d’en Martí, m’he posat de mala òstia, tot plegat m’ha fet molta ràbia hi he sentit impotència davant d’aixó, del càpitalisme ferotge a que el món està sotmès.
Des de la llunyania i amb més de tres mesos fora de casa desconectat, el primer que m’ha vingut al cap quant llegia un breu resum del ple de l’ajuntament de Calldetenes per decidir l’aprobació de la pista de Bmx sobre el nostres estimat Torrental, es que el món dels adults i els grans no estan tant separats en segons quins espectes, si comparesim el ple, amb les discusions que tenen una colla de nois de 12 o 13 anys amb el típic cap de la banda, els llepes i els que van a la seva, sería el matiex, o sigui que en gerarquia podriem dir que no s’ha avançat gaire, en el món dels adults continuen pasant les coses igual que als 13 anys, i diuen que la maduresa es un grau, apa. Em fa molta ràbia veure com una persona de peu de carrer que fa uns anys es va convertir en alcalde del meu poble en cosa de temps el poder li ha anat pujant el cap, assolint al dia d’avui la figura d’un dictador que està apunt de ser destronat, suposo que Hittler, al dia d’avui entendria millor que ningú al nostre alcalde, ja que com ell sap que ha perdut la guerra o que li falta poc per perdre-la, al nostre alcalde li falta poc per perdre els papers i el tron que tant estima i ara quin es el següent pas?. Tu Sr. Mas pots rectificar i sortir més o menys airós de la situació, Hittler no la va tenir aquesta opció. Només es questió que t’empasis l’orgull i l’egoisme, només una miqueta, es tant fàcil com això, però suposo que en la teva nou del cervell, que per moments es queda sensa líquid vital, aquesta paraula de “rectificar” no hi entre i tampoc m’estranya.
Per altre banda et dones compte que els polítics ens fan jugar al seu joc i amb les seves normes, les que ells s’han inventat. Ens fan jugar a la mentida més gran que hi ha actualment, LA DEMOCRÀCIA, i la gent s’ho creu això de la democràcia, i tot plegat, potser si que es una democràcia però democràcia dels rics, darrera les fotos que es pengen per campanyes electorals hi ha els mateixos de sempre, que viuen amb grans cases, es passegen amb grans cotxes i viuen en un anonimat tot estrany, aquests són els que compren als politics oferint el que més volen diners i poder, i qui es pot resistir a això, de romàntics ja no en queden als alts estatus. També son aquests els que mai pararan de mirar la seva cartera com va creixent per moments on cada cop hi ha mes diners, bitllets d’aquells de color lila que molts mai hem vist, són aquells que miren com al compte corrent cada cop la xifra es mes alta i cuant canvia i s’hi afegeix un zero de més es masturven davant la caixa forta pensant en la felicitat que es pensen que tenen o que poden comprar amb tants diners.
Veien el panorama i que la cosa no rutlla ni ara ni fa 25 anys i en un país on la informació està sensurada i on els politics s’amaguen darrera les paraules tolerància i respecte, sempre amb les seves bones maneres. Quin fàstic i l’únic que em queda per dir-los és que s’en vagin a pendre pel cul que n’hi ha que no sóm tontos!!!!!!!

Per primer cop al blog he parlat de pòlitica o millor dit m’he cagat en aquesta, aquest blog en principi no servia per aixó, però despres d’escriur-ho m’he quedat tant a gust.

1 comentari:

lluc ha dit...

molt bé campeon!!!!!!!!!!!!
votaras per correu???????
ja ja ja ja ja ja ja ja ja aj aj ja
ja tescriure un bon mail ara no tinc temps dios