Sempre sobreviure, de tot em refere, perque sempre m'enganxare els dits, que tot em fara mal.
D'entre totes, cap i d'entre cap, una. El fracasat sempre busca la puresa.

Roger Mas

dimecres, 5 de març de 2008

Lake Tekapo


Reprenem el camí, després d'unes setmanes pedalant per el nord de Canterbury, com deia abans Geraldine es la porta als alps del sud, aqui el paissatge comença a canviar, hi ha pujades, la vegetació està més castigada per les nevades i gairabé no hi ha camps verds, tot són pastures de tons ocres i rocs. Apunt "cal recordar que la banda est dels alps es la part seca, el 80% de les plujes venen del nord-oest, les muntanyes fan de barrera natural als nuvols fent que descarreguin fort a la banda oest i que al travessar arriben molt desgastats i sense gaire aigua".
Sortim de geraldine i als 20 km ens trobem a en Lutz que ha fet parada per menjà una mica, seguim fins al seguent poble, Fairlie i ens trobem a la parella d'Holanesos i en Tomy, quina gràcia. Aquests faran nit aquí i nosaltres continuem fins a Lake Tekapo. Les grans planes àrides per les quals hem passar per arribar són increiblement relaxants, només corre l'aire, algun xai i algun amb bici. Arribem al llac que dona nom al poble, aquest es d'un blau türquesa que amb la llum del sol brilla amb una força extraodinària, parem la tenda al càmpig amb intenció de passar un parell de nits, al cap de poc arriba en Lutz, parlem una estona i anem al poble a comprar unes cerveses, ens les paritem aquesta nit, ja que en aquest país les has de comprar per paks de 6, 8, 12 o 24 i per un de sol són masses, no? El dia seguent marxo sol al Goodley glacier, és una ruta força llarga peró em veig amb forçes per fer-la, al km 55, després de reseguir el llac per la banda est les coses es torçen, després de creuar un riu amb aigua fins als genolls, em trobo la porta de la finca tancada, ja veus quina gràcia, em fa mandra desfer el camí ara que sóc al final del llac, probaré de creuar el riu que l'alimenta i tornar per l'altre banda del llac, he de renunciar a arribar a la glaçera, peró bé endavant les àxes. Per creuar el riu que feia uns 7 o 8 braços a la seva desenbocadura he hagut de fer les mil i unes, l'aigua baixa amb molta força i descalç els rocs hem piquen el peus hi fa un mal de l'òstia, decideixó de passar calçat, peró la bici la he de carregar a coll sinó la corrent se l'emporta, i aixins anar fent, fins en un que ja hi he entrat de dret i ostres, m´he mullat cul i collons una mica més i deixó la camera al fons de l'aigua, ufff!!!! perfí sóc a l'altre banda després d'un parell de km per la llera del riu. Començo a tornar per al mig de una granja plena de xais i vaques, vaig reseguint el llac i després de 98km arribo al càmping una mica cansat i els peus molls peró la volta ha valgut molt la pena. Al càmpig hi ha sorpresa ha arribat la Lucy, l'Andrew i en Tomy, ja hi tornem a ser!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Ignasi! Sóc l'Anna Faja i desde Vicreu et vull saludar i felicitar per aquest blog que tens! Quina enveja.... Amb les fotos que penges i els teus escrits ja m'hi trobo a Nova Zelanda! Et desitjo bona ventura.
Mitacuyé !

Anònim ha dit...

nene,i qui et fa la foto metres travesses el riu?
Es curiositat...


Ramon