Sempre sobreviure, de tot em refere, perque sempre m'enganxare els dits, que tot em fara mal.
D'entre totes, cap i d'entre cap, una. El fracasat sempre busca la puresa.

Roger Mas

dissabte, 1 de març de 2008

Mt. Somers


Després de treure el pilot automàtic de la bici, trobem la tranquilitat en un poblet d'encara no 500 havitants, aquí en tornem a trobar amb la Lucy una noia escosesa que també va amb bici, la vam coneixer la nit passada i despres de passar-la a la carretra m'entres feia una parada per menjà ens tornem a trobar amb la tenda plantada costat per costat,(la Lucy te 36 anys hi ha viatjat molt amb bici arreu del món, es un gat vell que escoltant s'hen aprenen moltes coses) el dia seguent ella continua direcció sud i nosaltres ens arribem a Mt. Sunday el famós Edoras del senyor dels anells, els 50km que hem fet fins arribar a aquest destí han sigut d'una bellesa increible, seguint per una gran vall, amb muntanyes de 1500m a banda i banda, el riu al fons i tot cobert per les pastures de color groc, al cel els nuvols amenaçen tempesta i passen molt ràpid canvian de forma cada dos per tres. Un cop al Mt. Sunday quedem boca oberts, del nord baixen dos gran valls amb els seus rius, despres s'ajunten en una gran explanda i tornen a marxar un per cada banda, el turó d'Edoras es al mig d'aixó per arribar a enfilar-nos a d'alt hem hagut de creuar un parell de rius d'aigua molt freda que ens arribava per sobre a genoll però un cop a d'alt les vistes són inmenses, les valls, la gran plana, les muntnyes a banda i banda i al fons les neus perpetues de les muntanyes més altes d'Arthus pas. Passem una estona amb silenci i tornem cap al poble i ara els nuvols que amenaçaven tempesta fan la seva amenaça realitat i descarreguen sobre nostre durant els 50km de tornada, molls com anecs arribem al càmpig despres de barallarnos amb la pluja i el vent de cara, però no hem sento cansat aquest paissatge tot i la pluja m'ha carregat les piles per dies i per acabar el dia un perfecte arc de st. Martí dona fí a la pluja.