Sempre sobreviure, de tot em refere, perque sempre m'enganxare els dits, que tot em fara mal.
D'entre totes, cap i d'entre cap, una. El fracasat sempre busca la puresa.

Roger Mas

diumenge, 15 de març del 2009

Tercera classe


Com sempre cuant és va per els llocs amb una mà a cada ou toca "petxugar" una mica, al arribar a Chumphon cap a les 4 de la tarda anem a l'estació de tren per poder agafar un tren nocturn de 10 hores fins a Bangkok i d'allà enllaçar si és possible amb un altre tren més al nord fins a Pitsanulok 7 hores més ara de dia. La convinació ens va sortir rodada, a Bangkok vam estar a l'estació encara no una hora i amb una nit i un dia vam passar les zones menys agradables de pedalar a Tailandia. Del que no vam tenir gaire sort va ser de que ens va tocar viatjar en terçera classe, la ùnica disponible i si existeix la terçera classe, però tampoc va ser una gran mala sort, poder si per la salut de les nostres esquenes i cervicals però per el que vas ser experiencia va ser molt i molt entretinguda.
A la terçera classe no hi ha turistes, i si n'hi ha un és de pas que s'ha etivocat i busca la segona classe amb llitera. Amb aixó que erem tres ciclistes de pell clara en un bagó ple de Tailandesos del camp que anaven a la ciutat, el panorama era molt divertit, la gent mirava de reull tota la estona i al final descaradament, encara es pregunten com vam anar a parar allà em sembla, rialles i paraules creuades que no enteniem massa, peró la gent molt maca, vam compartir el menjà que portavem els uns amb els altres del costat de seient i intentavem de conversar sense massa èxit. A la nit el tren era tot un panorama, la gent fent posstures impossibles per dormir en uns seients que es carecteritzaven per la seva extrema duresa, no hi havia manera de trobar una possició per estar una mica comode, alguns van obtar per estirar-se al mig del passadís, altes entre bagons. En definitiva, sabeu aquella imatge dels trens de l'India que van carregats de tot i més, dons en aquest només faltaven les cabres i les gallines, per la resta entra paquets, bosses i escampall de gent era igual. El millor peró de la terçera classe va ser de que passaven els venedors ambulants amb tot el que us pogueu imaginar de diferents tipus de menjà possible, a preus per a locals i fent uns crits que encara els tinc grabats a la ment, Patai, patai, ..... koopiyen koopiyen!!! em sembla que encara em ressonen al cap a les nits.

3 comentaris:

Ramon Boixeda ha dit...

que maco

Ramon Boixeda ha dit...

Ara he vist la data teva (del post). Curiós, aquí encara sóm dissate 14. Tornaràs del futur?

Anònim ha dit...

Bé...això del futur amb akesta foto...