Sempre sobreviure, de tot em refere, perque sempre m'enganxare els dits, que tot em fara mal.
D'entre totes, cap i d'entre cap, una. El fracasat sempre busca la puresa.

Roger Mas

dimarts, 24 de març de 2009

A les portes de Laos


Entran a Laos amb totes les incògintes possibles, amb la informació que he pogut lleguir abans.
Laos el país del món més ple de mines antipersona, herencia de la guerra de Vietnam, regal dels americans, país amb un index de probressa que fa fica els pels de punta, un 40% de la població viu amb menys de 1 dolar al dia, un altre 20% amb 2 dolers al dia i la resta condueix Mercedes Benz i Hummers. Terres socialistes, corruptes a més no poguer, que amb els diners que va donar el govern amernicà per fer l'aeroport van i sels gasten per fer un arc de trionf a gran escala com a les ciutats europes. País que es va independizar de frança completament fa 4 dies, bé 25 anys aproximadament i que s'anomena People's democratic republic of Lao. Tot plegat pinta bé, curiós i amb ganes de veure que passa realment i de poder trobar a les botigues pa de baguette, formatge i vi negre, herencia dels gabatxos, que possiblement sigui el millor que hi van deixar. Pero el que mes em crida la atencio es que tambe s'anomena laos per el pais dels somriures!!!

1 comentari:

Anònim ha dit...

Aupa campeon y ojo con el bombon,
caguen sos seguro que muchas de esas minas que hay por hay sembradas son made in baskcountry.
puerka miseria!!!!!
Saludos desde Quito, Ecuador, comienzo de mi viaje americano.
Raul