Sempre sobreviure, de tot em refere, perque sempre m'enganxare els dits, que tot em fara mal.
D'entre totes, cap i d'entre cap, una. El fracasat sempre busca la puresa.

Roger Mas

dimarts, 17 de març de 2009

Fum, fum, fum!!!


Un nord cobert de fum, les vistes són nules i al acabar el dia em costa de respirar amb profunditat, els últims dies en segons quines zones pedalava amb una mascara a la boca i nas per evitat inalar tant de fum. Cada any per l'epòca seca al nord de Tailandia i Laos, uns 4 mesos tot està en flames. En l'aire segons com bufa el vent plou cendra encara calenta. Aquests focs evidentment són probocats, per els propis locals que ho fan servir per a netejar el bosc i regenerar la vegetació de la zona, no cal oblidar de que estem als tròpics i amb la pluja de primers de juny arriba la verdor i esplendor de la zona alte cop amb poques setmanes. Ara peró la vida per aquestes areas no és gens fàcil, jo hi estic de pas, pero no em puc ni arribar a imaginar la gent que viu aqui l'estat de salut que poden tenir al final de cada epoca seca. El que més em sobte és que aquí és viu com una cosa completament normal, ni bombers ni nigú corrent amb branques per apagar res, llei de vida i ja està i de mentres linies de telefon i elecriques són victimes de les flames, també alguna petita casa de bambú i cultius de pinyes i altres fruites.
El nord de Tailandia és caracteritza per ser una de les més pobres del país, aquí és on es recullen totes les materies primeres per ser vengudes a les grans ciutats del sud, les turistiques, i si bé allà viuen molt bé i amb facilitats qui diguem que la cosa es una altre. També el nord és la zona més rica culturalment, que es fa evident de dues maneres, la primera tots els antics temples Budistes ara conservats com a zones històriques del país i després per la barreja racial de la zona, on molta gent del Tíbet i Nepal van emigrar i si van instalar amb les seves tradicions i maners de viure tant diferents a les dels locals. Les faccions de les cares són unes altres, ulls més grans, ares rodones i nas xafat, amb vestuaris de més colors i més treballats. Zona que alliçona de valent i ensenya grans coses de la manera de viure.

4 comentaris:

Gil Erra ha dit...

Foc, foc!

Cristina ha dit...

Al primer moment de llegir el teu relat, em pensava que eren tot d'incendis naturals, quina por!
Sí, deuen tenir tots els pulmons negres, no pot pas ser bo això.
Petons, cosinet!

ramon ha dit...

hola ignasi soc ramon de costa bikes. be be, ara laos i thailandia, tens tota la rao, al nord la gent es autentica, al sud lo que passa es que hi a mols musulmans i son diferents. et dic cuatre paraules amb tai, tal com sonen. nitnoi ,vol dir una mica. sabai sabai, bon rollo. elena, no te entes. el tailandes es molt dificl. bueno nano ves pedalant i disfutant, tranqui que aqui ja et nem mantenint el pais ,tu al teu rollo. apa deu,

dolors ha dit...

Hola desde Girona recors dels tiets Nuria i Rafel