Sempre sobreviure, de tot em refere, perque sempre m'enganxare els dits, que tot em fara mal.
D'entre totes, cap i d'entre cap, una. El fracasat sempre busca la puresa.

Roger Mas

dijous, 26 de març de 2009

Mekog river i luangprhaban



Uffff quina entrada a Laos, recods per tota una vida i més!
Desde Chan Sean, al golden triangle de la foto anterior on es poden veure Laos, Tailandia i Burma vam agafar una barcassa seguint la corrent del riu Mekong, un dels més llargs i caudalsos del món, dira que el terçar si no vaig errat, aquest recull les aigues del Tibét cap a la Xina després Burma, per seguir avall fent de frontera físca de Tailandia i Laos per molts kilometres per entrar a Canbodia i després per desenbocar al sud de Vietnam. És un riu mitic i fascinant ja que uneix moltes terres i molts petits pobles on momés i arriba per el riu i la gent dels cuals viu d'aquest. Amb aixó no és de esperar que amb dos dies de nevegació les estampes "rurals" siguin d'allò més invesemblants. La barcassa en el seu trajecte anava fent parades i veies saltar algú de la barca en mig del no rés, peró no al lluy si veia una cabanya de banbú amb fumarela, gent carregant materies primeres com fulles, fruites, arrós i una mica de tot tot barcassa amunt i avall. La barcas va fer moltes parades en el seu camí algunes per comprar menjar als locas que el venien desde la riva o desde petites baquetes que es possavan al costat. Un cop arribada la nit i la impossibilitat de nevegar, paremen un poble, Pak Meng al mmig del no res on hi som acollits els turistes com a bitllets de dolar amb potes, va ser tot un expectacle descarregar i pujar les bicis per uns terres de roca i sorra envoltats de molta gent que et volien vendre un llit pe dormir, mejar o volien portarte les maletes, ... siuspalu un respir que vaig molt carregat ara mateix. Un cop al poble lliguem un lloc per dormir després de discutir el preu llarga estona i la sorpresa es que un cop instalats en van oferir de tot, el primer Opi, cosa no exranya a Laos ja que aquesta refió del nord es una de les principals producores d'Opi a nivell mundial i a més que aquí la gent, sobretot la gent gran te per costum social de fumar opi. Despés de la negativa ens van oferir marihuana, alte cop no i per últim noies maques abon preu, ... i tot aixo en un poblet de no res perdut a mig camí de Luangprhaban, increible. el seguendia de nevagació va ser de 10 hores que em van passar molt ràpli del paisatge millorava i també com deia abans que al riu si troba de tot em vaig trobar a en Carles de Manresa, que està fen una volta al món. Llarga conversa per fí després de molt de temps en Català que no parlava desde que vaig deixar Sydney. Allà també vaig coneixer en Roberto un noi gallec amb el que poder anirem a N......... a mitjans d'abril, ja us explicaré.
Un cop a Luangprhaban les coses canvien molt i molt, per fi començem a veure la veritable cara de Laos, tot i no parar de oferir Opi totes hores del dia. Louangprhaban es una petita ciutat de construció a l'estil françes de les cases i habitada per gent de Laos, unes estampes molt boniques, ciutat petita i bastament coneguda per ser patrimoni de la humanitat per l'UNESCO degut al gran nombre de temples budistes històrics que hi han concentrats a la vila i els seus voltans, podriem dir que d'aquí en surten tots el monjos de Laos, ja que hi han les escoles per monjos més importants del país, carres de colors grisos i de pintures que es desenganxen de les parets i per allà al mig un munt de tuniques tarjonges voltant sota d'un paraigüa per protejirse del sol. Em va agradar molt aquest lloc, i per fi vam poder menjà pa de baguette i fromage, kiri, peró formatge.