Sempre sobreviure, de tot em refere, perque sempre m'enganxare els dits, que tot em fara mal.
D'entre totes, cap i d'entre cap, una. El fracasat sempre busca la puresa.

Roger Mas

dimarts, 24 de febrer de 2009

Una Cobra, un pedal trencat i peixos de colors



A Trang faig fer parada amb l aintenció de just dormir una nit i anar fet camí cap al nord, però no em van deixar. Al matí de sortida una serp molt maca ella " una cobra" m'esperava al espai reservat per els ciclistes i motoristes, la puça estava emprenyada ja que amb el tràfic que hi havia no podia creuar la carretera. El cas és que em mirava de lluny amb cara de pocs amics i evidentment jo no volia passar massa aprop seu, em vaig haver d'esperar una estona, vaig creuar la carretera i vaig passar la bònica serp per l'altre costat, primer senyal del dia. El segon a 25 km de Trang va in els coixinets del pedal dret van dir prou després de 14200km, el dubte era intentar de fer 80km més fins a la seguant ciutat o desfer camí a Trang, per primer cop en molt de temps vaig tenir cap vaig optar per recular, ja que els 25 de retorn a la ciutat tot i no trobar mes serps al carril bici es van fer de mal pedalar amb un pedal que en pru feines rodava. Un cop a Trang vaig comprar uns nous pedals molt bònics i a bon preu després de una bona negociació. Amb tot el dia em va caure a sobre i vaig tornar a fer nit al mateix lloc. Fent el vol per la ciutat vaig trobar un propaganda de un petit barco que et portava a fer el vol per les illes properes, per poder fer una mica de tubu i ulleres i veure peixets i aquestes coses per tot el dia. El preu em va semblar raonable ja que tot estava inclós i va ser cert. El dia va ser molt xulo, sol i aigua a bona temperatura, només 5 giris a la barca i dos dels quals eren thailandesos, i amunt i avall per illes de somni, que semblen caigudes del cel, peixos de colors i barreres de coral, en llocs on erem sols, em va agradar molt i vaig disfrutar de valent tot i que el mar i nedar no és el meu fort, pero els paissatges i el thailandesos que muntaven el tour van estar molt i molt bé. Cada dia vaig trovant més el punt al país, tot plegat és molt diferent a Malasia, començant per la escriptura la religió i el fer de la gent, si que és cert que son més amables, peró també la comunicació és més dificil tret dels llocs turististics, al interior o els llocs per locals, només sents com diuen "Falang-falang" que vol dir turista blanc a la vista, correr apujem els preus. Pero en fí és una de les altres coses que van el viatge distret (negociar el preu de les coses) i els canvis culturals i de manera de fer i desfer, a cada pas un nou descobriment, a veure quin serà el proxim. De moment seguim a la carretera amb salut i aire a les rodes.

3 comentaris:

Montse Bau Puig ha dit...

hola falang!!
pues déu ni do quina criatura més preciosa, aquesta cobra.
això que expliques de la volta amb barqueta sembla al·lucinant, ja veuràs com de seguida et fas a la mar... a més si és tant bonica com sembla aquí.

Apa, una abraçada d'una Falang-falang-falanguíssima!!

ramon ha dit...

Avançant en cercle, ja està bé, tenint en compte el coi de cobra aquesta.
Ja t'has comprat un gos?

Ppetit ha dit...

Collons quina serpota!
uf quin vitxo, em el yuyu que em fan!

Je je! Una abraçada!