Sempre sobreviure, de tot em refere, perque sempre m'enganxare els dits, que tot em fara mal.
D'entre totes, cap i d'entre cap, una. El fracasat sempre busca la puresa.

Roger Mas

dimarts, 3 de febrer del 2009

En fí, policia és policia a tot arreu,....


La Policia no és de fiar, de fet ja em val haver pogut pensar que em podien ajudar, ... en fí. L'altre dia deixant endarrera la gran ciutat vaig passar una petita ciutat, amb la intenció de fer nit al seguent poble, però allà no hi havia cap tipus d'allotjament possible, vaig demanar a l'oficina de policia a vaure que podia fer, que em recomanaven, rialles i poc serietat, em deien que anés al seguent poble a 50km que allà hi havia un petit hotel, jo els hi senyalava la bici, em semble que encara no entenen que la bici i una moto són diferents vehicles i que la bici va més poc a poc. Jo fent-me l'ornï, i aprofitant la meva condició de turista els hi vaig denamar amb un que parlava una mica d'anglés a veure si podia parar la tenda en un racó poc visible de la seva oficina, ja que era com un complex amb les cases i jardins en mig, em va semblar bon lloc i segur ja que per el camí no vaig veure massa bons llocs per parar la tenda, de bones a primers em va dir que si, aixó eren les 5 de la tarda, però que ho teina que demanar al oficial de la regió. Em va dir que m'esperes allà per la resposta. Al cap d’una hora i que l'encarregat no arribava vaig tornar a entrar i el mateix paio va i em diu que s'ho havia pensat i que allà no hi podia dormir, que havia de marxar, em vaig escalfar una mica i li vaig retreure que si em volia dir que no perque m'havia fet esperar una hora saben que esfa fosc passades les 7 i que no tinc suficent temps per anar en lloc, el poli, com tots, que aixó son les normes i bla bla bla. Puc entendre les normes si són clares, peró ara si ara no, per a mi no són normes o sigui que em vaig cagar amb tot, li vaig dir adeu cara cul en catàla i vaig marxar amb una cara molt emprenyada, diria que em va entendre, sinó per el que li vaig dir, per la mirada que li vaig deixar anar tot marxant.
En fi, que no hi ha mal que per bé no vingui. Jo tot creuat, després de 110km continuqava pedalant com un boig per arribar a ...... en lloc ja que no hi havia prou temps per arribar al seguent poble, decidit aixó vaig estar mirant llocs on parar la tenda, massa cases i mirades arreu, al final vaig i demano a una casa per dormir al seu jardí i Si!!! la familia musulmana que hi viu, després de explicarels'hi el que havia passat em van deixar passar la nit, em van convidar a café i avui el jove Ahmed m'ha fet un parell de Rotti canai per esmorzar, són increibles!! Rotti canai es un menjà tipic de malasia, fet a base de pasta de crep molt fina i ou, amb salsa curry que només es menja per esmorzar. El pare de la familila m'entres estava esmorzant ha sortit amb un aparell per mirar-me la presió, m'he la pres i m'ha dit que estava molt bé que podia marxar tranquil, peró per si a un cas m'ha donat unes empanades vegetals força picants i unes fruites molt rares i àcides, m'ha dit que tot era molt sà i ajudava a una millor circulació de la sang. El cert es que tot era bonissim i en un dia tant calurós com el d’avui s'ha agrait d'allò més i més les fruites que m`ha donat.

En fí, la policia no es de fiar i si pot et putejarà!!! Aquí i a tot arreu hi ha coses que no canvien mai.

1 comentari:

Mon ha dit...

Apa primo, jo els hi donaria gràcies a aquests polis, perquè si no haguessin estat tant dropos no haguessis conegut aquesta família tant xula!!
Per cert, l'Ian del delta t'envia molts records; "Best wishes, keep on cyclyng!"

1 abraçada,