Entre boires calides

Deixant P.Pinang amb un gran objectiu, arribar a creuar la frontera entre Malasia i Thailandia, altre cop la carretera em possa a lloc i em recorda que no sóc Superman. També cal afeguir una cosa, la informació a Asia es molt subjectiva, sempre que demanes per anar a un lloc i els km mai són els correctes, depenent de la cara que fas o del dubte que tingui el preguntat la resposta pot ser molt variada, normalment solen fer curt amb els km que et diuen, si és que no en fan de molt troç de llarg i l'altre és que sempre la ruta és plana, de bon fer. En fí d'alt d'un cotxe les pujades no és noten gaire, o aixó em sembla recordar.
Com deia no, no sóc Superman i amb 125km en vaig tenir prou i de sobres per acabar molt cançat, dia de calor de justicia, al voltant dels 40 graus i amb la boira càlida que envolcallava la carretera, boira càlida ja que es probocada per la crema de rostolls dels caps d'arrós que era estan secs, en tot el dia vaig menjar fum per donar i per vendre i entre la temperatura ambient i els graus de més que em regalaven els pagesos, ... en fí que no va poder ser. Tot i que la gran noticia del dia va ser que per fí, ara sí em van deixar dormir en una estació de policia, si bé amb la cara que hi vaig arribar i l'hora, pels vols de les 7 de la tarda no els hi quedava massa opció de ser amables, tot i que no m'hagués extranyat una alte negativa. Peró aquí no, aqui van ser més amables, em van deixar fer servir el labavo, em van donar uns encensos contre els mosquits i em van deixar dormir en un lloc sota cobert força raonable, tot i que a dins de la oficina amb l'aire acondicionat no si hagués pas estat malament.
Al final deixant Malasia amb bon gust de boca!! ara he redefinit aquestes terres com les del gran mercat, ja que hi ha molt comerça arreu i és pot trobar de tot i més a tot arreu!