Sempre sobreviure, de tot em refere, perque sempre m'enganxare els dits, que tot em fara mal.
D'entre totes, cap i d'entre cap, una. El fracasat sempre busca la puresa.

Roger Mas

dimecres, 11 de febrer del 2009

I la pau va arribant....



I la pau va arribant, les rutes planes ara són la tònica del dia a dia, peró ja m'agrada, també aprop de la mar fa molta més calor, pero en fi no es pot tenir tot. Els ultims dies he pogut disfrutar de bones vistes i algunes carreteres secundaries poc transitades, també de dormir amb la tenda prop del mar. I que si pot fer prop del mar, dons banyar-se i afeitar-se la barba d'un mes, que és el temps que em tarda a creixer. Sembla estrany que a menys de 300m d'on vaig parar la tenda hi havia un hotel de 5 estrelles on els turistes paguen més de 300 euros la nit per passejar-se per la mateixa platja que jo estava dormint, de fet jo no tenia servei d'havitacions ni aire acondicionat, però la sorra i les vistes eren les mateixes.
Cada dia que passa estic més agust per Malasia, unes terres molt diverses, amb grans grups etnics que fan de cada poble o ciutat un espectacle diferent segons el grup que hi visqui, ja siguin malais, indis, xinesos o una mica de barreig, colors i més colors, mejars picants i cares, moltes cares de tots colors i sonrients.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Òstia nanu, amb aquest viatge n'has d'escriure un llibre, a part d'aquest blog!!

Una abraçada!!

Continua així de positiu!!

Cru

Anònim ha dit...

Menjars picabts? = morena kontenta!