Sempre sobreviure, de tot em refere, perque sempre m'enganxare els dits, que tot em fara mal.
D'entre totes, cap i d'entre cap, una. El fracasat sempre busca la puresa.

Roger Mas

divendres, 20 de febrer de 2009

Buscant Thailandia, i si! ja l'he trobat.



Per arribar a la zona frontarera va ser tota una busqueda, en lloc hi havia un collons de cartell, ven gran que digués THAILANDIA, per als rucs com jo! sinó que només possava el nom de un petit poble fantasme, l'últim abans de entrar a Thai que no tant sols em sortia al mapa, la gent em tractava de tonto de no saber el camí per creuar cap a les noves terres, peró fent referencia al que sempre diu al meu Pare, preguntant es va a tot arreu i si si ja sóc a Thailandia.
El que em va soptar del cas, poder degut a la poca experiencia en creuar passos fronterers és que estant situats en zones com oblidades de la mà de deu, on hi ha un silenci mud que s'et fica fins al moll de l'os, de fet qui vol viure en un lloc com aquest? en una bona tanda de kilometres res de res, cases fantasme entre muntanyes mudes i "evolà" 500 metres abans de la frontera un gran mercat a la carretera, de tot i més amb infinitat de paradetes, per fí una mica de vida!
Passat els tràmits de la burrocacia que sempre són un xic desagradables i un cop a Thailandia alte cop un mercat a banda i banda, per després deixar pas a la mateixa secuencia de paisatges que a Malasia peró en sentit oposat, silanci i fantasmes i poc a poc poblets una mica més grans. En el pas per un petit poble em vaig creuar un parell de xics que no tenine pas més de 12 anys i que anaven amb moto, ens vam saludar amb una rialla, als pocs kilometres una moto m'atrapa i s'em possa al costat, jo que ja em pensava un altre xafarder a qui contestar, peró no! eren els dos xics que em portaven una ampolla d'aigua freda, collons quina alegria amb la calor que queia, va ser un regal diví que amb la poca comunicació que hi havia els hi vaig intentar agraïr el màxim possible. I per acabar el primer dia a Thailandia a la ciutat de Satun vaig anar a demanar per dormir al temple Budista, i sí! bingo!! lloc per dormir, fruita, madalenes, llet de soja, aigua i internet de franc que em regalava el veí de 3er segona...
I amb la entrada a thailandia ja en van 7 païssos en els últims 15 mesos, mare quin garbuix que tinc al cap!

2 comentaris:

Foster ha dit...

Patefet!! No hi ha lloks una mika més normals x dormir? primer gairebé et fots al calabós, despres en un temple budista (k per cert a la foto sembla k portis guarda-epatlles...) i la pròxima.... on serà?

Martí ha dit...

Aquests infants, que van amb moto, segurament no han hagut de tenir un bon mestre per ser ben educats, simplement pq no han anat a l'escola.
I aquí que ens barallem per agafar habits, valors, normes...

A vegadades la vida té aquestes incongruències.

Continua pedalant!