Somnis

El bon amic font, Pere font un dia em va dir que a la tornada m'anés preparant per somiar el viatge que s'ha acabat, que aquesta és una de les parts més increïbles del viatge en sí i que mai no si pensa.
En les diferents parts que aquest viatge està tenint i que algunes ja són com llunyanes, puc dir que encara no he somiat en NZ, per exemple o Pasqua. Però si que des de ja fa molt i molt de temps que somio molt a les nits i també de dia, alguns em diuen petit somia truites, la Txell i en Ramon. Em veig pedalant per la parts més rurals de Thailandia, per les petites viles de la Xina, perdut en mig del Tibet, envoltat de grans muntanyes i pedalant per les idiliques illes Greges, també em veig a d'alt de cabrera, fent una ullada a la plana abans de endinsarm-hi per complert, agafant l'ultim suspir. Somio en retrobar-me amb tots i cada un de vosaltres. No ser si somiar en el viatge fet serà molt increïble o no, si ho diu en Pere de segur que si. Pero ara per ara el que si em reconforta i molt és somiar en tot aixó, em fa tirar endavant.
El que si tinc clar és que no és pot viure sense somnis.