Sempre sobreviure, de tot em refere, perque sempre m'enganxare els dits, que tot em fara mal.
D'entre totes, cap i d'entre cap, una. El fracasat sempre busca la puresa.

Roger Mas

dijous, 31 de juliol de 2008

Fins la pròxima Nova Zelanda


Fins la próxima Nova Zelanda, i dic fins la próxima perque no m'agrada dir adeu, seria com tancar una porta a un lloc que m'ha regalat moltes coses. Per desgràcia un país que des de casa nostre gairabé no en sabem res de res, poder perque esta molt lluny, a les antípodes, o poder perque des d'Europa només ens mirem el melíc i una mica els seus voltants sense voler veure més enllà.
Vaig arribar aquí ara fa 8 mesos amb una bici nova i les alforges carregades d'il.lusió, amb moltes ganes de saber que passa a l'altre punta de món, i realment estar a l'altre punta de món et dona una visió de les coses completament nova i diferent, et dones compte de que el món és molt gran i que no tant sols gira a l'entorn d'un eix que ens hem inventat, també perque no podem ser a tot arreu o no volem o no interessa a ves a saber qui. Dons aixó que ha arribat l'hora de marxar, fer les maletes i canviar de país, perque el viatge encara no s'ha acabat, ara peró continua amb les alforges carregades d'una nova il.lusió i amb l'experiencia de 8 mesos a la carretera fent de nomada, un dia aqui i demà allà i demà passat ja es veurà.
Nova Zelanda un país que m'ha vist creixer, ferme gran, un país que m'ha regalat moltes coses, i el deixo una mica trist i anyorat d'unes terres que m'han ensenyat molt, anyorat i enamorat de la seva gent, els paissatges, les postes de sol i els dies de pluja, neu, vent, fred i calor. Peró m'hen emporto una part d'aquest amb mi, que m'acompanyarà tota la vida allà a on vagi, com m'acompanyen les Guilleries i la Plana de Vic entre moltes altres coses, ara dins meu peró hi han més coses, coses que han omplert buits que tenia i que em faltaven per omplir. I amb les ganes del primer dia l'aventura continua ...

I només em queda donar les gràcies a totes aquelles perosnes que no tenen nom, que m'han volgut ajudar, que m'han dedicat un somriure i aquelles que si que en tenen i que m'ha ajudat a entendre una mica millor aquestes terres i per últim donar les gràcies a tots els que heu seguit aquest blog ple de faltes d'ortografia, gràcies als centenars de mails que he rebut, als anims que m'heu fet arribar, gràcies per ser-hi i acompanyarme kilometre a kilometre, pas a pas, dia a dia.

Records, Ignasi

3 comentaris:

ramon ha dit...

Molta sort nasi!
Seguim seguint-nos!

lluc ha dit...

Aixo mateix!!!! gas i xampany compan!!!! les tebes paraules em fan ganes de ....... no no no putser daki uns anys.....(ja ja ja )

Gil Erra ha dit...

Endavant, endavant i molta sort!