Sempre sobreviure, de tot em refere, perque sempre m'enganxare els dits, que tot em fara mal.
D'entre totes, cap i d'entre cap, una. El fracasat sempre busca la puresa.

Roger Mas

dijous, 3 de juliol de 2008

Un 30 de Juny molt especial



Un 30 de juny molt especial. Avui fa 5 dies vaig parar a la bònica població de Coromandel Town, a l'alberg TideWater, parlant amb la mestressa la Marie arribem a un acord de que a canvi de 3 hores de treballar al dia tinc dormir de franc, és una especie de woof però més relaxat i amb més temps lliure, i la feina no m'estressa gaire, li estic arregalant el jardí i cuant plou que és força sovint o em dona festa o l’ajudo a netejant l'alberg. Aquesta éspoca de l'any no hi passa gaire gent per aqui i s'esta molt tranquil, podria dir que bàsicament compartim els espais comuns dues persones, en Toshio i jo. En Toshio és un Japonés de 73 anys, que ara fa deu anys és va jubilar i desde llavors el seu hobbie com ell l'anomena és apendre angles. Desde llavors que ha estat 2 cops als Estats Units, una a Europa i aquest és el seu cuant cop a Nova Zelanda, viatja sol, la seva dona no vol volar i ell s'agafa temporades de entre un mes i mig a 6 mesos en cada viatja. No cal dir que aquest personatge m'encanta, ho trobo increible, amb 73 anys com és pot tenir tanta energia.
Dons aixó que avui després d'aguns dies de negociació amb en Toshio per triar el dia i la ruta he llogat un cotxe i amb el bell Tosiho hem anat a descobrir la peninsula de Coromandel, tot el dia de no parar, em fet 300km amb cotxe amunt i avall, pararnt a platges i poblets, hem arribat a l'alberg a les 6 tocades, jo desmontant em fa un mal l'esquena terrible de tant de cotxe i ell com nou, ni s'ha marejat, ni queixat, res de res. Un dia diferent, divertit i enriquidor no sermpre és te la oportunitat de compartir coses com aquestes amb gent d'aquesta edat, m'ha encantat. A més que m'ha explicat una mica la seva vida, cada dijous amb els seus amics de la mateixa edat van a veure sake i a cantar a un karaoke, 73 anys.............

Per alte part això de conduir després de 7 mesos de no tocar un cotxe, ha sigut, bé terrible, no m’agrada, va massa ràpid i no tinc temps de veure res de res, és com una pelicula a camera ràpida i jo estic acostumat a veure´les en camera lenta, però bé demà torna a tocar bici, primer explorar l’illa de Great Barrier i després camí cap a l’ultima regió de Nz que em falta visitar, el Far north.
La feina em matara ................jaja

2 comentaris:

ramon ha dit...

Amb una mica de sort, encara podràs fer una parada pel Japó a veure el teu amic japonès i a cantar uns karaokes.
Que per cert,l'altre dia hi havm anar per aquí a BCN que era l'aniversari d ela txell, i va ser divertit. Cantant el The hous of the rising hous, dels Animals, feia dies que no passava tanat vergonya, i és qu el'alè del gintònic desprenia molts galls.

ptons

Ramon

Anònim ha dit...

..."Un horitzóóó per viiureeee...",
..."caminante, no hay camino sinó el que se hace al andar"...

.....

r