Sempre sobreviure, de tot em refere, perque sempre m'enganxare els dits, que tot em fara mal.
D'entre totes, cap i d'entre cap, una. El fracasat sempre busca la puresa.

Roger Mas

dimarts, 22 de juliol de 2008

The Kauri coast


La Kosta K,
La costa dels Kumares, bé dels moniatos que en diem nosaltres, ara és l'època de collir-los i s'en veuen per a tot arreu, molt barats i rics en sucre. Que comvinen molt bé fregits petits amb les altres verdures junt amb la pasta, l'arrós o quinoa. També és la costa dels grans arbres, especialment dels Kauris, especie en perill d'extinció ja que uns europeus cuant van arribar aqui s'els van carregar casi tots, però encara es poden trobar exemplars de mides força conciderables, vaja jo no havia vist mai res igual, 16 m de diametre i 2800 anys, casi res, vaja que els cristians encara no existien. Per altre banda tot i ser hivern, al vell mig de l'hivern les temperatures van de 8 graus al mati a 17 o 18 al mig dia, perfecte per a pedalar i disfrutar dels paiatges, la llàstima és que ha tornat a ploure i pel que sembla ho farà uns dies més, és ben veritat que no és pot tenir tot. Als càmpings em tracten de boig cuant els dic que vull dormir amb la tenda, diuen que fa massa fred, amb la tonteria m'han ofert llit per al mateix preu...