Sempre sobreviure, de tot em refere, perque sempre m'enganxare els dits, que tot em fara mal.
D'entre totes, cap i d'entre cap, una. El fracasat sempre busca la puresa.

Roger Mas

dissabte, 7 de juny de 2008

Wellington i anant en bus



Arribo a la càpiltal amb un mareig de "cavall" si és que aquests és maregen (pregunta per en Lluc). La mar estava molt moguda i el ferry s'ha bellugat massa, no s'haveu pas l'alegria que he tingut a possar els peus a terra altre cop, tot fent temps faig una passegada per el port de Wellington, un lloc molt agradable i tranquil, un cop em sento millor vaig a unes oficines on m'he de trobar amb en Jonathan i la Brownie, els meus companys de viatge virtuals que m'anaven aconsellant de les millors rutes i excurcions a fer. En Jonathan junt amb els seus germants és l'autor de varis llibres relacionats amb el món de la bici i de rutes per fer per aquestes terres, aquests dies a la càpital el he passat acollit a ca seva. Dies de pluja a Wellington, aprofito per fer encarrecs i gestions de bitllets d'avió i visats no amb l'èxit que jo volia però a Auckland ho acavaré de solucionar, també he retrobat a en Lance un ciclista que vaig coneixer a l'illa sud i hem anat a fer unes cerveses, tot plegat molt de volit dos dies de no parar de fer coses i acabar el dia amb la sensació de no haver fet res apart de caminar amunt i avall.
(per cert en Jonathan va escriure un article en una revista que es diu Spoke sobre l'experiencia de l'Albert i meva per aquesta illa, ... tio que sóm famosos a Nz) si algú vol veure la revista n'hi ha un exemplar a casa que vaig traduir com vaig poder.


Ara per sortir de Wellington agafo un bus fins a National Park. Anant amb bus tinc la sensació d'estar a dins d'una peixera, amb molts altres peixos, tots imnotitzats, la calefació més haviat alta, una musica aburrida i tots mirant un paisatge espelandit darrera un vidre que l’escalfa el sol d’hivern. Definitivament aixó de que no em toqui l’aire a la cara no m’agrada pas, a més que tinc el cervell acostumat a absorvir les coses amb calma i els arbres avui em passaven massa ràpids, en 5 hores de bus no he tingut temps ni de fer fotos. Al baixar tenia el cap espes a més no poder sort que em quedaven 16km per acabar d’arribar a lloc amb la bici, ara si sota la posta de sol i el vent fred a la cara que em tensa la pell i em refresca les idees.
Anècdota: Al pujar al bus el conductor demana disculpes per anticipada, ens explica que és el primer cop que fa aquest trajecte i que no sap on són les parades de bus, en diu que no garanteix que arribi a l’hora establerta a cada lloc i que li sap molt de grau peró que la calefacció no sap com va i els llums tampoc oque els dos estan espatllats. També en diu que no ens espantem que porta molts anys de conductor de bus aixó si per la ciutat de Wellington.
Tot aixó s’ho hagues pogut callar, els que feinen tot el trajecte segur que ho haguessin agraït sobretot al fer-se fosc, però a mi em va encantar que ho expliques i que informes als clients del servei, tot plegat em fa pensar en la Renfe i altres companyes de casa nostre on l’informació, .... bé es inexistent. Aixó no és el primer cop que em passa a Nz i sempre els conductor expliquen el perque van tard i és disculpen si és així, també és veritat que tothom li dona les gràcies al conductor al baixar tot agraïnt haver arribat a port sense cap accident.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Nene, necessites biodramina?
Que tal l'imnosi dela peixera?
Hi ha un hipnosi, però, curiós, que li passa a una espècie de peix, un tal peix-aire a la cara, et sona?je,je...que hi dius?

Nene, que aquest agost anem a suècia, però ja t'ho epxlicaré que aquí hi ha roba estesa...

R

Anònim ha dit...

Posa la segona part de l'article que està ben tallat, així practiquem anglès i ens enterem de què els hi has explicat...

Salutacions des de Bny.