Sempre sobreviure, de tot em refere, perque sempre m'enganxare els dits, que tot em fara mal.
D'entre totes, cap i d'entre cap, una. El fracasat sempre busca la puresa.

Roger Mas

dijous, 5 de juny de 2008

Tasman bay i Malbourgh sounds





De tornada cap a Picton passo per la badia de Tasman força ràpid, Nelson i Richmond són massa tùristics i no tenen gaire interés per a mi, tot i que ara aquesta època de l'any són completament difernents de cuant i vam passar amb l'albert fa 5 mesos, semblen ciutats fantàsmes on els locals s'alegren de la tranquilitat que porta l'hivern.
On si que faig parada, és a Malbourgh Sounds, primera parada Elain Bay despés d'arribar al French Pass tot resseguint les formes caprixoses de l'embolcall d'aquests sounds, formes díficils de descriure, podria dir que semblen tretes de un conte de fades. A la petita badia d'Elain faig nit en un terreny d'acampada amb una parella d'escòcia i una noia alemanya que vaig coneixer a Golden Bay, en Seone i la Amanda ens ofereixen un concert de "dijeridu" que van comprar a Austràlia i que el fan sonar les mil maravelles. Al dia segunent continu-ho resseguint la badia per un corriol de força bon pedalar durant uns 8 o 9 km fins a una altre badia on agafo la carretera cap a l'interior que em portarà fins a Picton. La ruta ja l'havia pedalat però aquesta època de l'any em sembla una altre, la tardor com canvia el pasiatge.
Despedeixo els Malbourgh Sound i l'illa sud anant a pedalar el sender o corriol més llarg de tot Nova Zelanda, el Queen Charlotte track amb 71 km d'anar amunt i avall reseguint la costa. Deixo el meu feixuc equipatge i agafo un Water taxi que em porta a l'inici, i em passo tres dies pedalant uns 25-30 km al dia, tot un luxe, dormint en albergs i amb dutxa calenta diaria. M'estic tornant un pijo!!!! però no em puc imaginar de pedalar aquesta ruta amb alforges.