Sempre sobreviure, de tot em refere, perque sempre m'enganxare els dits, que tot em fara mal.
D'entre totes, cap i d'entre cap, una. El fracasat sempre busca la puresa.

Roger Mas

diumenge, 29 de juny de 2008

Cape to Cape


De far a far, d'oest a est. Després de fer la paradeta al Cape Egmond per assecar la tenda i la roba molla de la pluja dels últims tres dies faig parada a la meva estimada Hawera, segurament un dels pobles amb menys encant de Nz, però és on vam passar el nadal amb l'Albert i a l'estenador ens vam deixar uns pantalons cada un i tocava recuperar-los. La dona del càmping al veurem s'ha recordat de mi tot i fer 5 mesos de l'última vegada, avui està més amable que l'altre cop, em retorna la roba, em cobra la mitat i llarga conversa. Si l'últim cop ens van agafar les postres de la nevera, aquest cop una dona Maori després d'estar parlant una estona m'ha regalat una bossa amb menjàr, pel que sembla tot torna en aquesta vida.
Resegueixo la costa direcció sud fins a Wanganui, ciutat que em sorpren gratament, es força antiga hi ha zones molt agradables, sota la pluja abans de pujar a la bici faig una passaejada per la ciutat de bon matí just cuant es desperta. Altre cop sobre la bici vaig reseguint el riu Whanganui, per unes pistes de grava poc trànsitades, amb la curiositat que he passat de London a Jerusalem en només 7 km, al cap de 50 km riu amunt la carretera canvia de direcció per anar-se enfilant cap al Volcanic plateu a la pobleció de Ohakune on hi arribo després de fer 700m de desnivell sota una forta pluja. Faig nit en un alberg per assecar les coses altre cop (la pluja desde que sóc a l'illa nord que em segueix cada dia). Al matí em llevo molt d'hora amb la sorpresa que la pluja d'ahir a la nit ara és neu i deunidor quina nevada, el paisatge s'ha cobert de blanc amb uns 5-10 cm. Però la nevada dura poc més i a quarts de 10 ja ha parat i llueix un sol màgnific que em convida a pedalar. Són gairabé 170km creuant tot el Volcanic Plateu entre 700 i 1000m d'altura, coberts de blanc i a la nit fa força fresca, per primer cop paro la tenda sobre la blanca neu. Però estic de molta sort els vents canvien de direcció i porten aire càlid d'Austràlia que em fa càlids els km fins a Napier en mig de boscs i pastures tot anan avall deixant endarrera l'altiplà amb els grans volcans.
Desde Napier fins al East Cape la carretera em sorpren gratament, els paisatges entre mar i muntanya, prats i boscos són exquisits, molt poc trànsit a la carretra i molta tranquilitat. Bones temperatures que em deixen pedalar altre cop en pantalons curts i fer nit a les platges, per acabar fent els 22km que porten al far est, el lloc de Nz que primer veu la sortida de sol. Faig nit al far tot i no estat permés tot pretenent veure la sortida del sol, cosa que la pluja i la boira de bon matí m'han negat, però el lloc es preciós tot i que torni el mal temps.