Sempre sobreviure, de tot em refere, perque sempre m'enganxare els dits, que tot em fara mal.
D'entre totes, cap i d'entre cap, una. El fracasat sempre busca la puresa.

Roger Mas

dilluns, 4 de maig de 2009

Nepal




Intento escrriure alguna cosa de Nepal i em costa, ja que es un pais molt divers i canviant depenent de la zona a on estiguis. Nepal es un pais envoltat per cultures molt fortes i ha sigut victima de redistrivucions territorials i imvassions desde fa milenis. Al sud fent frontera amb la India que sembla empenya aquesta societat muntanyes amunt, a l'est la zona de Sikkim, part de la india que esta en un revolta constant per aconseguir independitzar-se d'aquesta, a l'oest la problematica are del kashmir on sembla ser una gerra sense fi i al nord per les grans muntanyes de l'himalaya i la seva forta cutura budista tibetana am tradiccions ancestrals i una historia molt apassionant. Amb aixo fa que cuant et mous per el pais que es allargat i prim tant sols 100km amunt o avall, dreta o esquerra la realitat sigui molt diferent. Vaig estar fent una bona caminada per el parc natural de Lantang, una zona poc turistica, vall que al seu final esta envoltada per muntanyes de 7000m que fan possar la pell de gallina de la bellesa que desprenen, tot el cami per arribar alla, estava ple de poblets amb gent tibetana de poca estatura, forts com rocs carregant grans pesos a les seves espatlles i amb la pell molt cremada per el sol de muntanya i els ulls molt axinats, tots vestint robes de forca color i llanes de Yak que abriguen com cap altre llana al mon. NO cal que digui que va ser increible que tornar a les muntanyes, a la fresca de les nits, dormir a 3800m d'altura itenir la possibilitat de fer el cim del Sergko Ri de 4984m on un cop a d'alt em semblava que em faltava l'aire, ja no ser si per l'altra o per les vistes que el temps ens va regalar en un dia clar a mes no poder. Despres de les muntanyes vam passar uns dies per Katmandu, intentant a cada moment deixar el barri de Thamel on es concentren tots els turistes i estafadors del pais, val a dir que a la que surts, d'alla le ciutat i les que s'han ajuntat a ella valen molt i molt la pena, la gent torna ser maca i honesta i la barreja de temples indus amb budistes de molta aniguitat per el mig de carrers bruts i recargolats fa d'aquest ciutat un lloc que val la pena de visitar. Un cop feta la parda per recuperar les cames vam canviar d'aires per anar al sud a el parc natural de Chitwan, que esta ben be al tropic, altre cop molta calor i humitat ja que les pluges del monzo estant comencant ara. Dos dies caminant per selva i sabanes, en busca de rinocerons, elefant salvatges, cocodrils, tigres, serps i ocells de colors, al final el nostre guia (no pots entrar sense guia aqui, ja que es una mica massa perillos) ens va dur a bons llocs per veure rinoceronts, que son molt grans, cocodrils, bambis i molts ocells, diguem que ens va quedar per veure el que fa menys gracia de topar-se cara a cara com son els tigres i serps... I ara tot buscant el cami de sortida del pais que no es feina facil degut a les manifestacions que hi han al pais i que tallen gran part de les carreteres hem anat a parar a Pokhara al peu del Anapurnes, amb la pena de no tenir prou temps per anar a caminar al peu d'aquestes mnuntanyes que passen dels 8000m.
Nepal es un pais molt pobre que ha estat victima de goberns corruptes i de reis que eren uns cabrons, l'ultim que van tenir i que els revolucionaris maoistes van endarrocar ara fa 3 anys va matar a 7 membres de la seva familia per poder aconseguir el tron, i ara el gober maoista te a les mans un pais molt ric que no sap gestionar de cap manera i la gent es queixa i queixa per tenir unes millors condicions de vida. Esperem que una societat tant rica i interessant pgui viure la vida que realment es mareixen.