Sempre sobreviure, de tot em refere, perque sempre m'enganxare els dits, que tot em fara mal.
D'entre totes, cap i d'entre cap, una. El fracasat sempre busca la puresa.

Roger Mas

dimarts, 21 d’abril de 2009

l'Odisea

10:00 Amb l'equipatge fet la mastressa de la Guest house em diu que ara no puc deixar la bici a l'hostal despres de haver-me dit que si, i va i marxa, a la recepcionista li cau la cara de vergona i m'ofereix la seva petita havitacio per deixar-la durant la estada a la India i Nepal. 11:00 agafem el bus cap a l'aeroport sense massa problemes les protestes han parat i la carretera esta tranquila. 3:00 l'avio amb un pilot una mica novell per la manera de pilotar ens porta fins a Calcuta, la India. 4:00 hora India, arribada a Calcuta en un areoport petit, brut i fet un desastre per un ciutat de 8'5 millons de persones, costa de creura pero la India es molt India. Taxi fins a l'estacio de tren, del edifici nou al vell, del primer pis al tercer, altre cop l'edifici nou, despres el vell, la informacio a es un altre mon a la India, be la india es un altre mon. 11:00 despres de voltes i rodolons tenim bitllets per anar a Varanasi aquesta nit. 10:00 del mati, ja som a varanasi despres de una nit distreta al tren, on encara s'ha pogut dormir forca. 1:00 anem a fer el vol per la ciutat despres de passar 3 hores a l'estacio per aconseguir els altres bitllets que ens falten, altre cop la informacio i la burocracia fan acabar la pasiencia, cosa que en fa falta molta a la India. 9:00 tornem a l'estacio despres de visitar la millor ciutat de Asia que he estat fins al dia d'avui, Varanasi es un lloc sagrat per els Indus, situada al peu dels Gangas i on tots els Idus volen venir a morir aqui, els funerals al riu i la seva crema son presents 24 hores al dia, i despres passejar per la ciutat viva mes antiga del mon es tot un espectacle que no te perdua, la India em comenca a agradar molt i molt. 11:00 de la nit el tren surt amb retard pero surt. 9:30 arribem a Gorakhur, amb mp3 del Roberto que ha desaparegut magicament aquesta nit, que ha sigut molt mes moguda que la anterior. 11:30 pugem al bus despres de negociar una bona estona per pagar un preu just per el trajecte de 3h que ens espera. 4:00 arribem despres d'un viatge per no oblidar on si el bus era de 30 places al menys n'hi havia 60 de persones a dins, amb mal a tot arreu arribem a la frontera amb Nepal. 4:30 ja temin el vistat per un mes a Nepal on la policia son molt agradables, ara a buscar bus. 8:00 de la tarda-vespre despres de negociar altre cop per el bus a Katmandu ja i pugem i ens i ven assentem. 9:00 altre cop un bus massa carregat de gent i maletes, va i es xafa no ser que, total parats per un parell d'hores en un poblet de mala mort. 9:30 Siiiiiii!!!! per fi som a Katmandu l'autobus atrotinat ha arribat despres de hores i hores de sotracs per fer 300km nomes han fet falta unes 10 hores!!! aquest trajecte si que no l'oblidare mai mes!!!

Despres de la petita Odisea ja som a on voliem arribar, amb el material de muntanya que ens feia falta comprat, mapes i crema solar, dema toca anar a caminar per els parcs naturals de Helambur i Lantang, on amb una mica de sort arribarem als 5000m d'altura en els 13 o 14 dies que estarem per aquella zona, aixo vol dir que vaig a fer moltes fotos i que tindreu noticies a la tornada.

pd, tot plegat va comencar el dia 16 al mati i vam arribar a Katmandu el dia 19 al mati, moltes emocions i expereiencies en molt poc temps, tot el contrari que viatjar amb bici.

2 comentaris:

ramon ha dit...

Petita odisea? Buf, deu ni do. Ànims amb la paciència. Bon voyage i agafa oxigen cap els 5000.


R

Frosti ha dit...

Kullons Patufet! Kina agenda tant apretada! X si de cas agafato amb calma i no t´estressis...