Sempre sobreviure, de tot em refere, perque sempre m'enganxare els dits, que tot em fara mal.
D'entre totes, cap i d'entre cap, una. El fracasat sempre busca la puresa.

Roger Mas

diumenge, 10 de maig de 2009

Kolkota, Kolkata, Calcuta, .... tres noms per una sola ciutat

Que es pot fer a Calcuta el mes de maig, el mes facil es morir-se de calor, 42-44 graus i uns nivells d'humitat molt elevats. Aquest fet fa de que et preguntis una vegada darrera l'altre si realment val la pena sortir al carrer o no? jo ho he probat, momes podent estar un maxim de 3 hores voltant per carrers bruts i plens de tot i mes, amb el resultat de que no he tingut ni les forces de tirar cap foto, que em sap molt de greu.
La segona cosa que es pot fer es anar a veure la casa de la Maria teresa de calcuta i com no apuntarte a fer de voluntari, nomes per un dia que es tot el temps que disposo aqui. Avui a les 6 del mati ja era despert i al poc ja estava de cami al voluntariat, la ciutat ja fa estona que esta desperta, tot i estar endormiscada, aixo li dona un toc que et fa pensar que no estas a la India on els sorolls i corredises son una constant que para ni un segon.
Anant al voluntariat, n'he sortit amb una sensacio extranya que no mes agradable, per un costat em costa de deixar de banda les convixions religioses que aquesta ordre te, el catolicisme fa molt de temps que m'irrita, i us preguntareu el perque m'hi he apuntat, encara no ho ser, jo anava a acompanyar a l'amiga xilena a la reunio informativa i com sempre l'ignasi s'ha liat, tambe en aquesta oportunitat hi he vist la opcio de veure una altre cara de la India, una mes subterrania, obia tambe pero que encara queda mig amagada.
M'he passat el mati en una casa per a gent gran i malalts, rentant roba, fregant terres, servint els apats i fent massatges a les cames a avis amb problemes d'artrossis, una mica de tot. Dic que no ha sigut agrdable perque no estava preparat per una cosa com aquesta, ja m'havia oblidat de que la olor a malalt i hospital em possen malalt a mi i que el fet de sentirme com un objecte manat de males maners per maca de comunicacio i no poder interacutuar amb la gent de la residencia el suficient m'han fet marxar amb mal gust de boca, amb la sensacio de que no he fet res de profit per a mi, poder si que per a ells ha sigut un cop de ma i prou, pero per a mi la recompensa personal que hi buscava s'ha quedat en aixo una busqueda sense resultat, com tantes i tantes altres coses a la vida.
Suposo que si tens la oportunitat de passar-hi una temporada llarga i fer una mica de relacio amb la gent que estas tractant la cosa s'ha de veure molt diferent, de segur molt mes enriquidor de el fet de ser un (xico para todo) que va amunt i avall sense saber a on va.
Aixo m'ha fet adonar de que la India te molts mes problemes o millor dit te els mateixos problemes que altres paissos pero amb la diferencia que aqui la poblacio es 10 vegades mes gran com a minim, aixo fa que les xifres de gent que necesita atencions siguin millons i no milers, no ser fins a quin punt una organitzacio com aquesta pot arribar a incidir en les xifres globals, no crec que sigui massa gran la seva importancia i depsres em paro a pensar en que hauria de fer el govern per ajudar amb aquestes coses i despres em be mal de cap i ho he de deixar, hi ha coses que s'hem escapen....

I ara a tres dies vista de Mongolia ja tinc la mirada possada en les grans estepes i en Cesc i l'Anna, tot fent cami cap a casa.

1 comentari:

ramon ha dit...

"No és més ric aquell que més té, sinó aquell que menys necessita". No sé, és un topicazo però potser et serveix.

(Als temps que vivim, la revolució és personal i intransferible...)

1abrçda
R