Sempre sobreviure, de tot em refere, perque sempre m'enganxare els dits, que tot em fara mal.
D'entre totes, cap i d'entre cap, una. El fracasat sempre busca la puresa.

Roger Mas

diumenge, 10 de maig del 2009

L'Odisea segona part


Com l'ultima vegada el pas per la India no m'ha deixat gens indiderent, aquest pais es increible! Ara amb la calma de per fi passar tres nits en una ciutat com Kolkota puc trobar l'estona per escriure amb calma.
Al final no vam poder seguir el recorregut que voliem, teniem intencio d'entrar a la India per Sikkim, extrem nord-est de la India, pero les conexions per carretera dins de Nepal estaven tallades per problematica politica que sembla no tenir fi. Amb tot vam haver de desfer cami, igual que el d'anada. De Sunauli a Gorakpur amb bus, amb la grata conversa de 3 hores que vaig tenir amb un nen de 12 anys i la seva iaia, aprofitant la meva ignorancia en vers aquestes terres el xic en va explicar les 1000 i una coses que no t'atreveixes a demanar a un adult per vergonya, coses simples com el siguinificat del punt vermell al front de la gent, perque les vaques son sagrades, ... obietats que s'haurien de saber i que no sabia, despres de 3 hores de classe toca tren nocturn fins a Varanasi, mai abans havia dormit tant be en un tren, 7 hores del tirada i amb la baves al coixi, vaig dormir com un nen petit, costa poc de entendre si es te encompte que les ultimes 14 hores les havia passat en un bus Nepali.
Un cop a Varanasi ens torna a quedar tot el dia per davant, aquest vegada la ciutat no em sembla tant caotica com la primera vegada i la disfruto mes, aprofito per anar a visitar el barri musulma i zones que em van quedar penjades la ultima vegada, pero la calor es molt intensa i haviat les forces s'acaben. A les 6 de la tarda tren nocturn a Kolkota, aquest cop si, nit moguda, no ser que he menjat o si eren els 45 graus de temperatura pero m'he passat la nit bomitant i amb diarrea, corredisses al labavo en mig de la foscor, cames i maletes als passadissos. Per fi Kolkota a les 11 del mati, el tren nomes ha arribat amb 3 hores de retard i jo momes vull un ventilador i un llit on jaure... avui els desitjos s'han complert, posso un cartell a la porta (No molestar) amb el resultat que ningu el pot lleguir, el que fa la febre.

1 comentari:

Ramon Boixeda ha dit...

Et canvio un cap de setmana de tedi confortable a la plana per una d'aquestes postes dalt del tren saturat de colors i olors i de tot.

(Que tiguis unes felices alucinacions, malgrat tot).