Sempre sobreviure, de tot em refere, perque sempre m'enganxare els dits, que tot em fara mal.
D'entre totes, cap i d'entre cap, una. El fracasat sempre busca la puresa.

Roger Mas

dimecres, 15 d’abril de 2009

Cambodia






Entrem a Cambodia per el nord desde el sud de Laos, per el punt fronterer més corrupte que he visitat mai, els putes et possen el segell de sortida o entrada i després et demanen que els hi paguis un dolar si vols el passaport de tornada, els i parles de que vols un rebut d’aquest impost inventat i et diuen que no, que son taxes d’oficina. Com amb la tònica dels punts fronterers la zona és molt extranya, en cap altre lloc m’havia sentit tant sol com aquest tot i anar acompanyat, les carreteres buides i ningú enlloc, realment com estar en una zona fantasma.
Arribem de nit a Stung treng, la pell es possa de gallina al veure que la unica llum dels poblets abans d’arrivar-hi són dels focs que tenen ensesos per cuinar i alguna espelma, Cambodia és un país molt pobre, més que Laos i amb força diferencia.

A les carreteres de Cambodia s’hi veu de tot, motos que porten llits de fusta massisa, bufals tirant de carros plens de palla o vegetals, Hummers i Lexus, tot és possible en aquest país.

Un camió carregat a més no poder ( hi ha més no poder és molt més del que es pot arribar a imaginar) perd un sac d’arrós al mig de la carretera, el conductor para el camió i baixa a intentar recollir els 30 kg d'arrós que ha perdut, un sol sac d'entre una multitud. Aquest és un molt bon exemple per entendre el que és Cambodia. Cada gram d'arrós és or en un país tant pobre i castigat per guerres i comflictes interns, guerres de les que mai abans n'havia sentit a parlar, aquests dies m'han parlat del Khemer Rouge i de la massacre que va fer ara fa 30 anys sota el nom de societat democratica de Cambodia, Hitler al seu costat semblava jugar amb nines (no vull entar en detalls) i tot just ara estan jutjant a la mà dreta de Pol Pot el responsable de tot plegat que va morir ja fa un temps, el que em fot després de saber el que van fer aquesta colla és que la sentencia mai serà prou justa per pagar el mal que han fet a la societat, Cabrons!!

Un jove de 16 anys es possa a pedalar al meu costat durant un parell de km, hi ha un allau de preguntes i respostes amb anglés, aquest jove és afortunat ja que pot anar a l'escola, no perque els seus pares siguin rics i ho pugin pagar ja que és gratuita, sinó que els seus pares li deixen anar i no el fan treballar com a la gran majoria de nens del país. Em demana de on sóc, com em dic, cuant de temps estic per Cambodia, si estic cassat, si tinc casa i feina,... es queda força sorpres amb les meves respostes i al final ens despedim amb un gran somriure. La gent de Cambodia és molt diferent de la de Laos, mes dura especialment les dones que són les carreguen el pes de la familia, no s’espanten per res. El que mes m’ha agradat del carácter de la gent és que es molt sincer, que tot el que et diuen i els somriures que et dediquen semblen sortir del fons del cor, que no és de mentida ni falç, es increible veure amb la vitalitat que viuen i les ganes que tenen de tirar endavant en un lloc on la corrupció fa molt de mal a la gent senzilla.

Després de la càpital de Phnon Phen hem seguit fins a Siem Reap, possiblement el lloc més important de tot el sud-est Asiatic, aquí s’hi troben les runes dels temples indús probablement més antics que es coneixen, la zona dels temples és molt gran i molt interessant ja que cada un data de difernents anys i els estils de construcció són força diferents, zona molt tranquila envoltada de bosc i selva, on el silenci és fàcil de trobar.

Cambodia em quedarà sempre gravat a la memoria com un dels millors llocs on he estat, ja no tant per paissatges sinó per la seva gent i societat.

1 comentari:

Anònim ha dit...

És trist saber que hi han llocs així i nosaltres des d'aquí sense saber-ho.
Cuida't
Anna i Blai