Sempre sobreviure, de tot em refere, perque sempre m'enganxare els dits, que tot em fara mal.
D'entre totes, cap i d'entre cap, una. El fracasat sempre busca la puresa.

Roger Mas

dimecres, 20 de maig de 2009

Primers passos per Mongolia



Obro i tanco els ulls repetides vegades, em pessigo les galtes. Tot i tenir els llavís tallats per el vent i el fred i la pell rosada per el sol encara no tinc assimilat de que estic a Mongolia amb el Cesc (cangur blau) i l'Anna (cangur vermell). Pot sonar rar de que els defineix-hi d'aquesta manera, pero no hi ha res que quedi millor en aquest paissatge que dos punts d'aquest colors llampans a l'horitzó, de fet som tres pero jo no em veig a mi mateix que vaig de color verd apagat. Cel i més cel de blau intens els nuvols passen ràpid canviant de formes i els prats i les suaus muntanyes de color grogenc girant a verd amb les primeres plujes de l'estiu. Mongolia és increible, com estar en un conte de fades on la pau i la tranquilitat és l'únic que es respira en l'ambient. No faria justicia als altres llocs on he estat si digues que mai abans havia vist res d'igual, peró si que es cert que en aquesta màgnitud encara no havia estat en un lloc tant espectacular, i aixó que només estem d'exploració d'un parc natural al costat de Ulan Batur, tot esperant que torni el consul de Kasakstan i tot provant les bicis i equipatge, no em vull ni imaginar el que ens espera a la que ens possem a explorar una mica més. De moment em permeto el luxe de seguir somiant sobre un nuvol de dues rodes que sembla que el porti el vent allà a on vol, ara pero amb familia.

dijous, 14 de maig de 2009

Mongolia, Mongolia ...


Ja som arribats a Mongolia i la familia ja s'ha trobat despres de gairabe 18 mesos desde que vaig marxar de casa. El pais pinta molt be, la ciutat Ulan Batur, nomes es una ciutat sense gens d'encant i ja estem tips de esperar per vises que no arriben, marxem sis dies a probar les bicis i material, esperant que l'enbaixador de Kasakstan torni per a tramitarnos els visats.
Despres de fer cues i buscar informacio que no arriba ni es clara possiblement entrarem a la Xina amb el tren per despres acostarnos a centre asia, les fronteres de l'oest estan tancades i la que entra a russia no val ja que els vistas son molt cars per molt pocs dies, ja ser que no sabeu de que va, al proxim post us passare les intencions de viatge, plans i somnis tots plegats.

records per tots

pd, no tinc ni la mes remota idea de que passara amb les conexions cybernautes al deixar la ciutat o sigui que a la que pugui em conectare per contestar mails i tota la pesca.

diumenge, 10 de maig de 2009

Kolkota, Kolkata, Calcuta, .... tres noms per una sola ciutat

Que es pot fer a Calcuta el mes de maig, el mes facil es morir-se de calor, 42-44 graus i uns nivells d'humitat molt elevats. Aquest fet fa de que et preguntis una vegada darrera l'altre si realment val la pena sortir al carrer o no? jo ho he probat, momes podent estar un maxim de 3 hores voltant per carrers bruts i plens de tot i mes, amb el resultat de que no he tingut ni les forces de tirar cap foto, que em sap molt de greu.
La segona cosa que es pot fer es anar a veure la casa de la Maria teresa de calcuta i com no apuntarte a fer de voluntari, nomes per un dia que es tot el temps que disposo aqui. Avui a les 6 del mati ja era despert i al poc ja estava de cami al voluntariat, la ciutat ja fa estona que esta desperta, tot i estar endormiscada, aixo li dona un toc que et fa pensar que no estas a la India on els sorolls i corredises son una constant que para ni un segon.
Anant al voluntariat, n'he sortit amb una sensacio extranya que no mes agradable, per un costat em costa de deixar de banda les convixions religioses que aquesta ordre te, el catolicisme fa molt de temps que m'irrita, i us preguntareu el perque m'hi he apuntat, encara no ho ser, jo anava a acompanyar a l'amiga xilena a la reunio informativa i com sempre l'ignasi s'ha liat, tambe en aquesta oportunitat hi he vist la opcio de veure una altre cara de la India, una mes subterrania, obia tambe pero que encara queda mig amagada.
M'he passat el mati en una casa per a gent gran i malalts, rentant roba, fregant terres, servint els apats i fent massatges a les cames a avis amb problemes d'artrossis, una mica de tot. Dic que no ha sigut agrdable perque no estava preparat per una cosa com aquesta, ja m'havia oblidat de que la olor a malalt i hospital em possen malalt a mi i que el fet de sentirme com un objecte manat de males maners per maca de comunicacio i no poder interacutuar amb la gent de la residencia el suficient m'han fet marxar amb mal gust de boca, amb la sensacio de que no he fet res de profit per a mi, poder si que per a ells ha sigut un cop de ma i prou, pero per a mi la recompensa personal que hi buscava s'ha quedat en aixo una busqueda sense resultat, com tantes i tantes altres coses a la vida.
Suposo que si tens la oportunitat de passar-hi una temporada llarga i fer una mica de relacio amb la gent que estas tractant la cosa s'ha de veure molt diferent, de segur molt mes enriquidor de el fet de ser un (xico para todo) que va amunt i avall sense saber a on va.
Aixo m'ha fet adonar de que la India te molts mes problemes o millor dit te els mateixos problemes que altres paissos pero amb la diferencia que aqui la poblacio es 10 vegades mes gran com a minim, aixo fa que les xifres de gent que necesita atencions siguin millons i no milers, no ser fins a quin punt una organitzacio com aquesta pot arribar a incidir en les xifres globals, no crec que sigui massa gran la seva importancia i depsres em paro a pensar en que hauria de fer el govern per ajudar amb aquestes coses i despres em be mal de cap i ho he de deixar, hi ha coses que s'hem escapen....

I ara a tres dies vista de Mongolia ja tinc la mirada possada en les grans estepes i en Cesc i l'Anna, tot fent cami cap a casa.

L'Odisea segona part


Com l'ultima vegada el pas per la India no m'ha deixat gens indiderent, aquest pais es increible! Ara amb la calma de per fi passar tres nits en una ciutat com Kolkota puc trobar l'estona per escriure amb calma.
Al final no vam poder seguir el recorregut que voliem, teniem intencio d'entrar a la India per Sikkim, extrem nord-est de la India, pero les conexions per carretera dins de Nepal estaven tallades per problematica politica que sembla no tenir fi. Amb tot vam haver de desfer cami, igual que el d'anada. De Sunauli a Gorakpur amb bus, amb la grata conversa de 3 hores que vaig tenir amb un nen de 12 anys i la seva iaia, aprofitant la meva ignorancia en vers aquestes terres el xic en va explicar les 1000 i una coses que no t'atreveixes a demanar a un adult per vergonya, coses simples com el siguinificat del punt vermell al front de la gent, perque les vaques son sagrades, ... obietats que s'haurien de saber i que no sabia, despres de 3 hores de classe toca tren nocturn fins a Varanasi, mai abans havia dormit tant be en un tren, 7 hores del tirada i amb la baves al coixi, vaig dormir com un nen petit, costa poc de entendre si es te encompte que les ultimes 14 hores les havia passat en un bus Nepali.
Un cop a Varanasi ens torna a quedar tot el dia per davant, aquest vegada la ciutat no em sembla tant caotica com la primera vegada i la disfruto mes, aprofito per anar a visitar el barri musulma i zones que em van quedar penjades la ultima vegada, pero la calor es molt intensa i haviat les forces s'acaben. A les 6 de la tarda tren nocturn a Kolkota, aquest cop si, nit moguda, no ser que he menjat o si eren els 45 graus de temperatura pero m'he passat la nit bomitant i amb diarrea, corredisses al labavo en mig de la foscor, cames i maletes als passadissos. Per fi Kolkota a les 11 del mati, el tren nomes ha arribat amb 3 hores de retard i jo momes vull un ventilador i un llit on jaure... avui els desitjos s'han complert, posso un cartell a la porta (No molestar) amb el resultat que ningu el pot lleguir, el que fa la febre.

dilluns, 4 de maig de 2009

EEEPPPPSSSSS!!!!

Aprofitant de que el meu germa Cesc i l'Anna s'ajunten a Mongolia el dia 12 de maig, si hi ha algu interessat en fer-me arribar alguna cosa que es possi en contacte amb ells. S'accepta una mica de tot mentres no pessi gaire!!! (Una amreican express, talons, xecs de viatge, llibres ja que va ser st. jordi) quin morro que tinc, no em feu massa cas.
Merci!

Nepal




Intento escrriure alguna cosa de Nepal i em costa, ja que es un pais molt divers i canviant depenent de la zona a on estiguis. Nepal es un pais envoltat per cultures molt fortes i ha sigut victima de redistrivucions territorials i imvassions desde fa milenis. Al sud fent frontera amb la India que sembla empenya aquesta societat muntanyes amunt, a l'est la zona de Sikkim, part de la india que esta en un revolta constant per aconseguir independitzar-se d'aquesta, a l'oest la problematica are del kashmir on sembla ser una gerra sense fi i al nord per les grans muntanyes de l'himalaya i la seva forta cutura budista tibetana am tradiccions ancestrals i una historia molt apassionant. Amb aixo fa que cuant et mous per el pais que es allargat i prim tant sols 100km amunt o avall, dreta o esquerra la realitat sigui molt diferent. Vaig estar fent una bona caminada per el parc natural de Lantang, una zona poc turistica, vall que al seu final esta envoltada per muntanyes de 7000m que fan possar la pell de gallina de la bellesa que desprenen, tot el cami per arribar alla, estava ple de poblets amb gent tibetana de poca estatura, forts com rocs carregant grans pesos a les seves espatlles i amb la pell molt cremada per el sol de muntanya i els ulls molt axinats, tots vestint robes de forca color i llanes de Yak que abriguen com cap altre llana al mon. NO cal que digui que va ser increible que tornar a les muntanyes, a la fresca de les nits, dormir a 3800m d'altura itenir la possibilitat de fer el cim del Sergko Ri de 4984m on un cop a d'alt em semblava que em faltava l'aire, ja no ser si per l'altra o per les vistes que el temps ens va regalar en un dia clar a mes no poder. Despres de les muntanyes vam passar uns dies per Katmandu, intentant a cada moment deixar el barri de Thamel on es concentren tots els turistes i estafadors del pais, val a dir que a la que surts, d'alla le ciutat i les que s'han ajuntat a ella valen molt i molt la pena, la gent torna ser maca i honesta i la barreja de temples indus amb budistes de molta aniguitat per el mig de carrers bruts i recargolats fa d'aquest ciutat un lloc que val la pena de visitar. Un cop feta la parda per recuperar les cames vam canviar d'aires per anar al sud a el parc natural de Chitwan, que esta ben be al tropic, altre cop molta calor i humitat ja que les pluges del monzo estant comencant ara. Dos dies caminant per selva i sabanes, en busca de rinocerons, elefant salvatges, cocodrils, tigres, serps i ocells de colors, al final el nostre guia (no pots entrar sense guia aqui, ja que es una mica massa perillos) ens va dur a bons llocs per veure rinoceronts, que son molt grans, cocodrils, bambis i molts ocells, diguem que ens va quedar per veure el que fa menys gracia de topar-se cara a cara com son els tigres i serps... I ara tot buscant el cami de sortida del pais que no es feina facil degut a les manifestacions que hi han al pais i que tallen gran part de les carreteres hem anat a parar a Pokhara al peu del Anapurnes, amb la pena de no tenir prou temps per anar a caminar al peu d'aquestes mnuntanyes que passen dels 8000m.
Nepal es un pais molt pobre que ha estat victima de goberns corruptes i de reis que eren uns cabrons, l'ultim que van tenir i que els revolucionaris maoistes van endarrocar ara fa 3 anys va matar a 7 membres de la seva familia per poder aconseguir el tron, i ara el gober maoista te a les mans un pais molt ric que no sap gestionar de cap manera i la gent es queixa i queixa per tenir unes millors condicions de vida. Esperem que una societat tant rica i interessant pgui viure la vida que realment es mareixen.