Sempre sobreviure, de tot em refere, perque sempre m'enganxare els dits, que tot em fara mal.
D'entre totes, cap i d'entre cap, una. El fracasat sempre busca la puresa.

Roger Mas

dijous, 18 de juny de 2009

Fent camí per Mongòlia




Amb una bona dutxa les coses es veuen difernet, i el que segur ha canviat notablement es la meva imatge publica, de llastimosa a menys llastimosa, anar amb bici no afavoreix gaire, jeje

Que dir, fa molts dies que vaig actualitzar el blog per últim cop i de coses n'han passat moltes. Vam deixar el nord, lloc de neu, valls mes tancades i gent ruda de collons, cap al centre els grans llacs ens han tret l'alé, poder no tant com les pujades del nord que eren impossibles i les baixades gairabé, la linea recta entre dos llocs es una bona ruta si vas a cavall, però no amb bici. Al centre ens hem retrovat amb millors carreteres, inclús una mica d'asfalt, també hi hem trobat un altre boig, si un ciclista de Madrid que d'aquí anava cap al desert de Gobi. El centre de Mongolia està una mica més poblat, la gent es mes riallera i de mes facil fer, tot i que la comunicació es limitada o nula en molts cassos.
Després de força dies per aquestes contrades sembla que el paisatge s'ha fet perenne, ja forma part de la nostre retina, realment Mongolia es el dessert verd més gran que han vist els meus ulls, la sensació de petitesa acompanya sense treva i el cel de blaus i blancs es l'unic punt de fuga dels nostres somnis.

Recta final uns dies 6 o 7 i ja estem a Ulan Batur, amb una mica de sort amb el visat de Kirgistant i Kasakstan al passaport i amb la xina en mig de tot plegat, la cosa cada dia es posa més interesant.

1 comentari:

Cristina ha dit...

Eiii, cosinets!!
Molts ànims, que aquestes estepes infinites deuen ser psicologicament dures, no?
Ben netets i a tornar-hi!
Petons des de terres catalanes.
Que tingueu un molt bon solstici d'estiu!

Cristina