Sempre sobreviure, de tot em refere, perque sempre m'enganxare els dits, que tot em fara mal.
D'entre totes, cap i d'entre cap, una. El fracasat sempre busca la puresa.

Roger Mas

dimarts, 2 de juny de 2009

Explorant Mongolia



Després de 7 o poder 8 dies de estar una mica incomunicats hem tornat a la civilització, a el poble - capital de la província de kovsgol, estem a Möroon on hem pogut disfrutar de una bona dutxa d’aigua calenta a els banys públics, després de tants dies de poca higiene ja que l’aigua dels rius baixa molt i molt freda tinc la sensació de que m’he tret un bon pes (físic) de sobre.
En fi, aquesta escapada ens ha servit per a fer un bon tast a la Mongòlia més pura i dura. Camins en molt mal estat, sense cap cartell enlloc indicant una direcció o posant el nom de un poble, res de res, ... sort de anar amb un topògraf i un bon mapa i bujola, sense això i els pals de telèfon o electricitat hagués sigut molt i molt difícil de trobar el camí, ja que la gent en aquesta zona escasseja força i ni molt menys parlen una paraula d’angles i jo el Mongol encara no el tinc massa per mà que diguem. Deixant els petits problemes logístics d’orientació l’experiència ha sigut molt agradable, poder acampar a on vulguis sense preocupar-te per a res ni ningú, poder entrar en contacte encara que sigui una mica amb els locals que son molt curiosos i sempre et venen a fer una visita a la tanda abans de anar a dormir, cosa que ens te ben astorats ja que al nostre voltant no hi ha res més que muntanyes, arbres, un riu i el cel blau, no ser pas com collons s’ho fan però no passa dia de que no ens vinguin a dir Sain banuu, bon dia amb Mongol. Apareixen com miratges a l’horitzó d’alt de un cavall i en pocs minuts ja estan assentats davant nostre.
Mongòlia te una extensió de terreny tres cops més que l’estat espanyol i una població de 5 milions d’habitants, si es que hi arriben, això fa de que sigui molt més fàcil de veure cabres, cavalls, yaks i altres animals abans que persones, per tant el que tenim per davant es natura i paisatge en grans dimensions, l’horitzó Mongol sempre sembla esta molt i molt lluny i quan hi fas cap darrera n’apareix un altre i un altre, es un mai acabar. Però els paisatges són càlids tot i el fred, suaus tot i l’estat dels camins tranquils tot i el vent que bufa de 10 del matí a 9 de la nit.
I love Mongòlia, el país del cel blau i els núvols de cotó fluix.

El pròxim dia parlaré una mica de la gent, que és un mon a part.

esperant tronar a trobar internet ben haviat....

5 comentaris:

DavidTop ha dit...

Hola nois anirè seguint les vostres aventures records i que us ho passeu molt be.

David Top

gregori i montse ha dit...

hola!!! que guapo no? aneu actualitzant que aixi ens fem una mica a la idea del que aneu veient, cesc, on has comprat aquestes "malles" que en gregori en vol unes i veig que estas molt sexi, jjejejjee, un peto a tots tres. disfruteu molt, fins aviat.

Jordi ha dit...

que bé t'ho passes ignasi! segueix aixi !!, escolta estem pensant que fer amb la caravana, ja que t'he goteres , està bufada i només som en toni i jo que la mantenim, potser la renovem x una altra, ja et diré que passarà....
abraçades!

Núria i Roc ha dit...

Qué bé que ja estigueu tots tres! Cuideu-vos molt. Un petonet des de St. Julià

Anònim ha dit...

nice pictures but we can read nothing... (-:
Why you dont write in east-german??? We learned you so much nice words... (hopefully you remember "welcome to Germany")

Greatings Maik
and Paul and Mario