Sempre sobreviure, de tot em refere, perque sempre m'enganxare els dits, que tot em fara mal.
D'entre totes, cap i d'entre cap, una. El fracasat sempre busca la puresa.

Roger Mas

divendres, 26 de juny de 2009

Bye, Bye Mongolia



Demà deixem Mongòlia, a les 8:05 surt el nostre tren direcció Pekín, on hi arribarem al cap d’unes 30 hores aproximadament, després de creuar el dessert de Gobi a camera ràpida, veien com les imatges s’enganxen i desenganxen a la finestra, m’entres l’aire ens despentina.

Com deia deixem Mongòlia, jo amb el cos i la ment cansada, aquestes terres són molt dures, en tots els sentits. Llarges distancies, valls infinites, carreteres en mal estat, climatologia canviant... i després hi ha la gent, són durs de l’ostia, qualsevol petita cosa es pot convertir en una Odissea, ja sigui per omplir el bidó del fugonet de gasolina, demanar una direcció o anar a comprar quelcom. Mongòlia es un altre món, un que esta amagat en les seves tradicions i maneres de vida que fa anys i panys que conserven, només a Ulan Batur es veuen simbols de progrés, que xoquen moltissim amb la realitat de les estepes i els seus nomades, poder per aixó, el fet de viatjar en un país que sembla estar atrapat en el temps és el que ha fet que m’agrades tant i tant, els paisatges han fet oblidar ràpid tots els contratemps i emprenyades que hem tingut aquests dies i ens permeten continuar somiant km a km.

Mongòlia és un país per somiatruites i la casa del cel blau i nuvols de cotó fluix.

3 comentaris:

mareta ha dit...

deixem les dures estepes i ens espera un sol ruen, podran aquestes petites persones aguanta tot lo que els dona la natura? pit Anna , cullons Cesc i Ignasi

Anònim ha dit...

Pequeño de tamaño o como dijo alguien: "ecologico" pero grande en aventuras y corazon. Tan grande como los paisajes que entran por tus ojos. Suerte en la china cada vez menos popular....leyendo tus comentarios de camino hacia los andes.....Raul desde el Perú

Ppetit ha dit...

Vinga companys que us vagi molt bé a la Xina i agafeu-ho Xino Xano que en el mapa sembla molt gran aquest tros de país!
Una abraçada!