Sempre sobreviure, de tot em refere, perque sempre m'enganxare els dits, que tot em fara mal.
D'entre totes, cap i d'entre cap, una. El fracasat sempre busca la puresa.

Roger Mas

dimecres, 21 de gener del 2009

Bali, un altre mon


La nostre personalitat, manera de fer be forjada per una educació que hem rebut al llarg dels anys, no la jutjo pas. Aquest fet fa que països com Bali ens semblin d'allò més exòtics i diferents, aixó es el que fa que els pugis arribar a odiar o estimar amb bojeria. Definitivamnet he tingut molta sort de que les coses m'haguin sortit així. A través de la Sue, de Perth he conegut a una familia Indonesia, ara ells em consideren un menbre de la seva familia, a cada lloc on vaig que hi ha familia seva els vaig a veure i saludar, en tots els casos no m'ha faltat un lloc per dormir i menjar, em tracten igual que un mebre més de la familia a casa seva. En ocasions només els he passat a saludar i no us podeu pas arribar la il.lusió que els fa que els hi porti noticies de un lloc a l'altre i els ensenyi fotos, en aquestes trobades no falta mai el Koopi (café) o un te d'herves balineses. Evidentment no parlo pas balines o indonesi jo, estic aprenent algunes paraules i frases basicament d’agraïment per poder fer les trobades més humanes, tot i que tampoc faria falta ja que són trobades molt i molt humanes i sanes per la ment. Es curiós anar als llocs i demanar per una persona i casa i veure com a la gent aixó l'alegra i fa els possibles perque arribi a lloc sense incidents, en molts casos és el petit de la casa que amb la seva bici em fa de guia fins a la porta de la casa que estic buscant i m'introdueix-hi a la familia, un cop allà només he de dir Selamat Paki, al matí, Selamat Siang al migdia o Selamant Malam a la tarda i llavors només és qüestió de deixar passar l’estona entre rialles, dolços i gots de koopi, que cada un s'agraeix amb un Terimakashi (gràcies). Tinc la sort de que Dedy el meu padri en tot plegat ja ha avisat previament a la familia de que aniré allà a passar un parell de dies. Els dos últims he estat en una zona completament allunyada dels turistes a Dawan, el pare de la familia tota una institució al poble em va portar a fer el vol, parant a les petites botigues a parlar amb els locals, just 4 paraules i algunes més amb els que parlen una mica d'anglés, el que els preoucupa més de la meva situació un cop saben l’édat que tinc, és que estigui encara solter, tots em diuen el mateix, que em busqui una novia balinesa, fins i tot m'han presentat alguna noia soltera del poble, la cual va fugir per cames cuant em va veure fet la bogada a mà a fora el pati de Pak Kuyok.
La vida per aquestes terres passa sobre l'alfombra de la sala de estar, tots asseguts, aquí passa tot, converses, apats i fins si dorm en nits més caluroses, de fet aquí la gent no necesita massa res més per viure, en algunes cases hi ha una televisió o un equip de mùsica per ficar soroll de fons a tot plegat. Tot plegat sopta i bé de nou i no deixa de ferme pensar en les diferencies culturals entre un lloc i un altre, amb la traquilitat de que a tot arreu és viu bé a la seva manera. Bali unes terres en mig d'arrosars, palmeres i selva, amb molta gent per tot arreu, gent de mirades sinceres i somriures francs.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Ja t'he trobat!! me'n alegro que les coses segueixin sortint be!! ja donaras noms per si algun dia passo per Bali, val? je, je.

Anònim ha dit...

soc la Raquel, es que aixo es nou per a mi i he apretat anonim, no soc cap admiradora secreta ni res...

Mon ha dit...

Uasle primillo....

amb les teves paraules no falten ni fotos... que emocionant!!!

Endavant amb l'aventura!

1 abraçada

Anònim ha dit...

Nacho et un marrano!!!
Vols tornar d'una vegada cap a terres catalanes?
Ja estar bé de fer voltes amb bici per terres llunyanes com un bohemi...
No ara en serio, disfruta d'aquesta experiència al màxim, que veiem que ja ho estàs fent... I ens fas plorà d'enveja.
Una abraçada!!
Jordi

Anònim ha dit...

Pero que guapo esta mi niño con faldas¡¡¡¡¡¡¡¡ jeje
¿has probado si son comodas para montar en elefante?
Cuidado con los monos que te las pueden levantar¡¡¡

muchos saludos

Raúl