Sempre sobreviure, de tot em refere, perque sempre m'enganxare els dits, que tot em fara mal.
D'entre totes, cap i d'entre cap, una. El fracasat sempre busca la puresa.

Roger Mas

dissabte, 17 de gener de 2009

Bali, els peus a terra d'un nuvol


Encara no fa ni 24 hores que he arribat a Bali, concretament a Denpassar, la càpital. I estic molt content i descolocat al mateix temps. A Perth vaig estar a casa de la Sue, dins el programa de Couchsurfing, (feu-hi una ullada www.couchsurfing.com) El cas es que la Sue em va acollir a casa seva, em va fer de guia per la ciutat i és va portar molt bé amb mi, aquesta dona de 58 anys en alguns moments em feia sentir molt vell. La Sue te amics a Bali, tota una familia indonesia, ella els va trucar explicant que jo hi anava i tota la pesca, el cas és que m'han acollit a casa seva i estic difrutant en primera persona de la realitat de Bali, lluny de els resorts per rics que hi ha a l'illa. No cal dir que estic molt agrait a Dedy i els seus. Bali és caós, a la carretera no hi ha normes, tothom fa el que pot per arribar a lloc, peró tampóc hi ha massa accidents, en aquest clima tropical on la mitjana de temperatura anual es de 30 graus tot te unes altres formes i maneres de fer, societat molt religiosa i força conservadora, amable i agradable, per més que et vuiguin a vendre tot i més. A la gran ciutat ni aceres i cartells, pero tot funciona a la seva manera, ara per a mi es desconcertat, ja que poc ser a on vaig i no entenc res de res, l'indonesi és una llengua incomprensible per a mi. Avui al matí Peka, l'avi de la familia m'ha portat al temple que hi ha al costat d'on visc, m'ha fet dutxar primer i m'ha vestit amb un mocador a la cintura i un cinturó, requisits per entrar al temple, de camí m'ha agafat de la mà, és una tradició aquí agafar-se de la mà amb la gent que tens confiança cuant vas als llocs, especialment temples, un com allà he conegut dos dels seus fills, m'han ofert té i una dolç fet a base de coco i sucre, un dels fills que parlava anglés m'ha explicat que avui és el dia de les ofrenes al temple, ja que aquest ha estat reformat i demà l'inaguren, em estat una bona estona alla assentats pernent te sense parlar. El món pot ser molt xocant, els contrasts d'un lloc a l'altre son molt grans, peró l'humanitat de les persones fa que tot quedi més aprop i s'oblidin les diferencies culturals i maneres de fer. Demà començaré a pedalar per l'illa, visitant a familiars de Dedy i la seva dona, ja m'han muntat la ruta i les families m'esperen, definitivament he tingut molta sort en caure en les seves mans.

no ser com anira l'internet, ni la frequencia en tot plegat, diguem que no estare tant conectat com l'ultima epoca, pero us tindre informats!!!

4 comentaris:

Ignasi Bau i Erra ha dit...

Fotos tant aviat com trobi internet rapid, porto 15 minuts i encara no baixa.

ramon ha dit...

Olé amb la famili aqta, tu.
L'humanitat de les persones fa el món més habitable.

M'agradaria tenir accés directe als teus ulls i veure tot això... 15 minuts haurien de ser suficents, no?


1abraçada

Cristina ha dit...

Hola Ignasi!
Només sé dir-te: Uuuaaaaaauuuuuu!!
M'encanta que fagis realitat els teus somnis!
Molts petons, cosinet!

yousquinsqllons! ha dit...

kin crac babau! osti qina enveja q ens fas a tots plegat , almenys a mi, segur que serà una experiència que no oblidaràs mai, espero t'enduguis bons records i els comparteixis a la tornada! disfruta d'aquet pais tant exòtic, casi que es com un altre món.