Sempre sobreviure, de tot em refere, perque sempre m'enganxare els dits, que tot em fara mal.
D'entre totes, cap i d'entre cap, una. El fracasat sempre busca la puresa.

Roger Mas

dimecres, 28 de gener de 2009

Bali, s'acaba...


A la llibreta infinitats de notes, apunts intentant d’explicar en paraules tot el que passa al meu voltant, és impossible per a mi, els llegueixo i rellegueixo i no ser pas per on començar a redactar res de res. Em sembla que no tinc el cos acostumat a aquests allaus d’informació, que començen de bon matí fins i acaben l’andemà al llevarme.
En fí a la foto és perque veigueu les ganes que tenen de casarme, avui a casa de Pak Sadi i Ibo Desi, la mare Ibo Desi m'ha fet porbar el vestit tradicional de cassori, ja veieu el goig que faig, amb aquest color de pell tant millorable. En fi hauré de continuar buscnat, em sembla que a les Balineses no els hi faig gaire patxoca tal i com em queda aquesta indumentaria, més haviat els hi faig riure. Ara després d’uns dies de rodar força per l'illa i anar possant el cos a tó he tornat a caure en mans de la familia de Dedy i Putu, he passat tres dies a casa seva, el pare que parla una mica d'angés ha sigut el meu traductor i guia per la "selva" on he anat avui de excurció per coneixer de primera mà la realitat més rural de l'illa, el lloc on viuen els recolectors.
Cacau, vainilla, rambutan, papaia, coco, durian, i moltes altres fruites molt i molt bones, fent el vol hem trobat una parella que estava agafant cocos, enfilats a palmeres de 30 metres, descalços i amb un matxet a la mà, anant fent baixar cocos, ens hen han fet arribar un parell de nous, el suc del cual es delicios i la petita polpa que hi ha a dins és molt gustosa. És increible la riquessa d'aquestes terres, la selva dona molt i molt. També semblava un formiguer, hi havia tot de gent carregant fruites, arrels i fulles de tot tipus amunt i avall, amb sandalies o descalços.
Un cop baixant de les muntanyes vas veient com descarreguen les primeres materies a les cases properes, allà les treballen, que si oli de coco, coco rallat, contanidors de fulles, estores i mil coses més que després baixen als pobles i ciutats a vendre, a uns preus ridiculs al meu entendre.
A la excurció ens ha acompanyat un gos, petit pero molt exerit, el perque és simple, però al saber-lo no m’ha fet tanta gràcia, és per les serps venenoses, especialment una la cobra que s’aixeca i que en ves de mossegar escup el verï, els gossos aquí son molt normals, n’hi ha a cada casa, però sabent de que hi ha animalons com aquest corrent per aquí no m’estranya.

Bali continua sorprenentme, a cada instant, hi ha molt per coneixer, però els dies aquí s'hem acaben, el 28 agafo l'avió fins a Malasia, kuala lumpur, evitant així Java, que esta sobrepoblada i Sumatra on els risc de malaria ara és massa alt. I a continuar pedalant... tot esperant companyia, ...

1 comentari:

ramon ha dit...

Fas molt de goig! Enveja pel què has vist per Bali, fa molta bona pita. La vritat és que has tingut sort. I que continui. Bona pedalada!
(i a vigilar amb els bitxos)


R