Sempre sobreviure, de tot em refere, perque sempre m'enganxare els dits, que tot em fara mal.
D'entre totes, cap i d'entre cap, una. El fracasat sempre busca la puresa.

Roger Mas

dilluns, 21 de gener de 2008

Takaka, Puponga, Farewell spit, Mussel inn

Golden bay sense cap mena de dubte es el lloc mes curios que hem estat fins ara, en aquesta regió el turisme massiu no hi arriba i els que hi arriben hi són molt més ben tractats, per primer cop a Nova Zelanda m'he sentit una mica com a casa. A Takaka i passem dos dies, hi portem les bicis a arreglar a una botiga que es diu The Quiet Revolution cycle shop, amb el nom ho diu tot, està regentada per en Martin un paio molt peculiar, em va recordar una mica a en ramon de costa bikes, es aixi tot familiar, total que ens va tractar molt bé, les bicis van sortir com noves, ens va recomenar llocs per anar i inclús ens va oferir casa seva per el que fos, ens va dir "you are very welcome in my house" jeje i això amb mitja hora de parlar. A la matiexa nit anem a un bar que es diu Bringand, avui hi ha micro obert, hi anem amb en Masao un noi japonés que em conegut a l'alberg. Fem unes birres tot escoltant la musica en directe i veient la gent ballant, al cap d'una estona unes noies ens treuen a ballar a mi i en Masao, quin panorama i jo amb les sabates d'anar amb bici els hi vaig ven ratllar el parquet, total que fins a quarts d'una fent el presec i al fianl ens diuen que dijous que bé tornem a quedar, es tradició en aquest poble cada dijous a ballar i només son 1200 havitants, increible.
Continuem direcció Farewell spit en aquesta direcció els pobles cada cop son més i més petits fins arribar a Pouponga 4 cases, aquí coneixem a en Serge el que porta el campground que estem dormin, un home molt peculiar i nerviós, també coneixem a la Grina una noia alemana que fa de Woof'er aqui al camping. Al dia seguent al dematí el passem parlant amb ells i total que acabem al port ajudant a en Serge a plegar les veles del seu vaixell, ha sigut molt divertit tot i el mareig.
A la tarda anem a caminar al Farewell spit, que és un espigó de sorra, dunes i vegetació dunar que entra 25 km dins del mar, brutal! m'ha recordat molt lo delta, és una barreja entre fangar, trabucador i punta de la banya, hi ha molts ocells i hem vist les nostres primeres foques. També hem anat a Whaikariteri beach que amb marea baixa es brutal hi estem sols la sensació de inmensitat es aplastant quedes atonit el lloc es increible per un moments sembla que el temps s'hagui aturat.
Al dia seguent ens despedim d'en Serge i ens diem fins ara amb la Grina, desfem camí per anar cap a Westhaven inlet marine tot padelant sota una fina pluja en un dia molt tapat, aquest lloc es una entrada de mar que forma una baia molt gran amb la boca molt petita i es barregen les aigues dolçes i salades del mar, tot plegat es molt inospit i molt tranquil, aquí amb l'albert ens tornem a separar ell gira cap al camping i jo continuo fins a la platja que es 11 km més lluny, ha valgut molt la pena tot i haver de desfer camí a la tornada fà un vent de mil dimonis que be de lateral he hagut d'agafar el manillar fort si no volia anar per terra, despres de 120km estic trinxat però perfi arribo al Mussel inn, avui no hi ha temps per res, dutxa ràpida i cap al concert regge que hi ha muntat avui. Aqui ens retrovem amb la Grina, entre birra i birra i ballar una mica anem parlant amb gent i de cop apareixen en Rob i en Matheu dos nois austalians que vam coneixer a kerrosene creek, quin fart de riure. Ambient de festa major en un local petit tot de fusta a on es fan la seva propia cervesa que es bonissima, en fi que em passat el millor dia de vida social a NZ. I també els dies que ens em sentit mes acollits en aquest país tant i tant angles.

1 comentari:

Marc ha dit...

jatu vaig dir q anaven molt calentes... segur q dspres d ballar et varen fer ballar una altre cosa!

Apa petonets i fes servir akst condons d ganxet q et va fer la teva mare ...no fos cas!

Marc