Sempre sobreviure, de tot em refere, perque sempre m'enganxare els dits, que tot em fara mal.
D'entre totes, cap i d'entre cap, una. El fracasat sempre busca la puresa.

Roger Mas

dilluns, 21 de gener de 2008

Golden Bay


Entro a Golden Bay per la porta gran, avui ha sigut un dia dels que a mi m'agrden. Sortim de Marahau a ran de mar, per escalfar una pujada de 250m de desnivell per retrobar la ruta 60 que ens ha de portar a Takaka, ja sóm a la ruta 60 i altre cop a ran de mar, la carretera s'enfila amunt fins a Upper Takaka a més de 800 m d'altura, la pujadeta ens fa treure l'ale, han sigut 12km força durs. Al coll els camins amb l'albert es separen, te un altre raid tencat i una coberta apunt de dir adeu, ell continua per la carretera asfaltada i jo agafo un pista de grava, que duran 11 km em portara a pujar 200m més de desnivell i al inici del Rameka track. La pista s'acaba, aprofito per agafar aigua i menjar una mica, ara bé la part més disteta, duran 2km segueixo per prats cara amunt fins a trobar el sender que és malparit a més no poguer i amb les alforges es fa molt carregos i dur, amb raò uns avis em desitjaven sort, entre rocs, arrels, rierols, fang i troncs quedo desmontat i despres de recollir les alforges de davant unes sis o set vegades de terra i collirme a mi mateix un parell de cops arribo al final despres de fer un parell de baixadors que s'hem han possat per corvata, per unes hores m'ha semblat estar fent la tanspirineus. Ara bé lo bo, pista ampla de grava que em porta per un desens vertiginos fins al fons de la vall, les vistes son increibles amb tota la Golden Bay al fons, l'esforç ha valgut molt la pena, tot i ser les vuit del vespre i que l'albert fa més de 2 hores i mitja que m'espera a l'alberg.
M'agrada notar com cauen gotes a les meves cames, aixecar el cap i veure que fa un sol de justicia, que aquesta pluja sóc jo, notar les cames en tensió, les pulsacions a 175 i la respiració forçada, pura adrenalina ara hem sento més viu que mai!! Ride to the Hell !!!!!