Sempre sobreviure, de tot em refere, perque sempre m'enganxare els dits, que tot em fara mal.
D'entre totes, cap i d'entre cap, una. El fracasat sempre busca la puresa.

Roger Mas

dimecres, 19 de desembre de 2007

Terres Volcaniques


Els ultims quilometres abans d'arribar a Rotorua, ja se sent una olor a ou podrit que es massa, es nota ben be que estem al vell mig del "ring of fire" on la placa pacifica xoca amb l'australiana. Esta ple d'aigues sulfuroses, geisers, antics volcans que ara son llacs, basses amb fang bullint i aigues a mes de 70 graus. La energia de la terra en estat pur. Mai abans havia estat en un lloc com aquest on la mare natura es manifesta d'aquesta manera. Ara estem a Tongarino national park abans de pujar al Mt. Ruapehu de 2673m, a mig cami la imatge es increible, es veu tota la zona debastada l'any 95 per la ultima gran erupcio, els corrents de lava han delimitat gran part del parc on una linea casi perfecte separa les roques de tons negres i vermells sense gairabe vegetacio de prats i boscos de uns verds exuverants per la gran cantitat de materia organica que el volca hi ha aportat.
Al mig de la plana i al costat del llac Taupo s'alcen aquests 4 grans volcans que en poc comencarem a trepijar. La imatge dels volcans es increible, amb les seves neus perpetues al capdemunt, es com estar en un desert a 2000m d'altura.
Sortim d'hora al demati i anem pujant cap a la dome del Ruapehu, la plana esta coberta de nuvuls que a 1900m deixen pas a un dia d'allo mes asolellat, com mes amunt, mes m'entra la emocio per veure el crater, la olor de sofre cada cop es mes forta i els ultims metres estan coberts per una capa de fang de l'ultima petita erupcio que hi va haver el setembre passat. Hem sento com un nen petit abans d'obrir un regal, el cor em va a mil i tinc un extrany somriure al llavis, aixo es increible, estem a d'alt d'un volca sabent que esta en un periode de regresio de 1 a 3 anys amb petites erupcions possibles. Els nervis a flor de pell, estic molt emocionat, som al capdemunt de Mordor.