Sempre sobreviure, de tot em refere, perque sempre m'enganxare els dits, que tot em fara mal.
D'entre totes, cap i d'entre cap, una. El fracasat sempre busca la puresa.

Roger Mas

dimarts, 4 d’agost de 2009

Xina on the road


26 hores, ficats en un tren de Beijing a Xinning, a la tercera classe, la única disponible, on en seients de tres en seiem quatre, i en un vagó que pensaves, no pot ser que pugui més gent, aquí no hi cap ni una agulla més, el passadís ja es ple i entre vagons també, dons pensament erroni, on i caben 10 xinos ni caben 20, és cert ho he vist amb els meus ulls, ja que amb les 26 hores gairebé no vaig aclocar l'ull i vaig veure el que passava al meu voltant entre renecs i somriures ja que no sabia si riure o plorar amb una situació com aquesta entre les mans, va ser un trajecte inoblidable, però que no vull repetir mai més!!

A Xinning sorpresa agradable, es una ciutat petita per ser la Xina, uns dos milions d'habitants, on la religió que sembla abundar més a simple vista es la musulmana, no saps pas la gràcia que em fa de veure les dones amb vel i els homes amb el barret tenint unes faccions asiàtiques tant marcades, és còmic i a més que fan servir palillos per menjà i no les mans com passa en la gran majoria de països musulmans. Els musulmans deixant de banda la religió son una comunitat agradable i que aporta molta riquesa als llocs on s'estableixen, als carrers abunden les especies, els colors dels sacs de llegums i cereals, les olors del curry, el chilli, als restaurants cartes amplies i pa, fet de mil formes i gustos diferents, coses que costen de veure si no és a la India o en altres països d'influència musulmana, m'ha fet pensar força amb els meus dies a Malàisia, el gran mercat.

Avui divendres dia d’oració important a la mesquita del centre de la ciutat, hi hem anat, increible, la mesquita plena, a vessar i a fora al carrer per totes bandes centenars de fidels fent les oracions amb la alfombra a la borera i alguns mig ocupant el carrer, aixó si tots encarats a la Meca. (em costa de creure com tanta gent segueix una religió amb tanta passió)
Després de dinar em fet una de les millors coses que es poden fer en aquest món, assentar-se i deixar passar la vida davant dels teus ulls, era l’hora en que la ceremonia havia just acabat i tots els fidels tornaven a casa, mil cares, cada una diferent, llargues barbes, tuniques blanques, ulls axinats i ulleres per el sol dels anys 40, ha sigut fascinant, es agradable de veure que la vida encara et pot arribar a sorpendre tant gratament, “a vegades”

Dos dies i la carretera ens espera, demà temple Budista tibetà, i demà passat comença el camí fins al iníci del dessert de Taklamakan.